Les batalles de Barcelona

Encara que sembli que no, encara en falta molt per a les eleccions municipals del 26 de maig. I en falta molt perquè el ritme de la política catalana és frenètic, a banda del judici de l’1-O, abans de les municipals hi ha unes estatals. Al llarg d’aquests 40 anys d’ajuntaments democràtics ha quedat prou clar que els ciutadans són prou madurs per votar diferent en cada elecció i per valorar, en unes municipals, els lideratges i la feina feta. Ara, també és cert que en la situació de polarització que viu la política catalana això serà més complicat, com els està sent complicat als candidats a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, parlar només de propostes de ciutat. I no només això: els resultats de les generals o, més ben dit, els mals resultats de qui els pateixi, poden abocar un tant per cent d’electors a pensar més en el vot útil, en dinàmica de blocs, que en el candidat municipal.

En aquesta precampanya, però, ja queda clar que l’anomenada batalla de Barcelona són, en realitat, dues. La primera és òbvia: entre els dos blocs, els independentistes i els constitucionalistes. La segona, però, és dins els mateixos blocs, no per l’hegemonia, impossible, però sí per la victòria que els col·loqui en una situació d’avantatge per negociar. Els primers sumen, per primer cop, quatre candidatures, cosa que representa, d’entrada, un perill. A JxCat, ERC i la CUP s’hi ha sumat Barcelona és Capital. I el perill és que si alguna de les candidatures es queda a poc del 5% i no pot entrar a l’Ajuntament, aquest bloc perdrà regidors. De fet, el mateix els pot passar als constitucionalistes. A Cs –la plataforma de Manuel Valls–, el PSC i el PP s’hi pot sumar Vox. En aquest cas, però, el risc és més que el PP es quedi prop del 5% ja que Vox, a hores d’ara, és bastant més lluny. En aquest camp la lluita és prou cruenta ja que tant Cs com el PP ataquen el PSC per haver governat amb Colau. I Colau? Doncs, al mig dels dos blocs, cosa que, d’entrada, semblaria bona però que no és clar que ho sigui, i menys si es parla poc de Barcelona i la discussió del model de ciutat és, de fet, la tercera i menys important batalla en aquests moments.