De butxaca

Dimarts que ve és el dia, però des que l’any 2007 vaig començar a publicar que m’he proposat fer un santjordi de butxaca cada setmana. És un repte, ho sé, però ho vaig aconseguint. I no estic sol, al contrari, som molts que pensem que els llibres no es moren l’endemà de Sant Jordi. No només no es moren sinó que se’n continuen publicant. I que els llibres estiguin vius –més enllà de la diada que marca el calendari i la indústria editorial– vol dir que es llegeixin, que se’n parli i que tinguin una presència normalitzada entre nosaltres durant tot l’any. Això és feina de tots, però principalment dels que ens dediquem a escriure. Hi juguen un paper clau els mitjans, que han d’apostar decididament per fer els llibres més visibles. Això ajuda a desestacionalitzar Sant Jordi. I les escoles, que ja es tracta la lectura com un premi i no pas com una obligació, fomentant i incentivant la lectura de manera plaent. I les institucions. Han d’estar de manera compromesa i sense complexos al costat de la literatura. I, finalment, el paper de les cases, de les famílies, és providencial. És des de casa que hem d’ajudar la mainada a trobar el gust per la lectura, sense forçar però escoltant-la i guiant-la. Més enllà de tauletes, mòbils i switchs, oferir-los llibres perquè s’hi puguin capbussar tot sols. Un llibre és un mitjà de comunicació. Sedueix, entreté, forma i informa, t’enriqueix. El llibre té el poder de fer-nos viatjar, de descobrir-nos mons al costat de casa o aprofundir en cultures llunyanes. O qui sap si a conèixer-nos millor i a aprendre a llegir els nostres pensaments i actituds gràcies a una història o un personatge que t’agafa de bracet i et dona les claus per interpretar la realitat, la que vivim o la que ens ha precedit. Que pensis i que somniïs, que et facis gran i lliure. Deixeu-me que us proposi celebrar aquest esperit durant tot l’any, els mesos d’abans i de després del dia 23. Per allò que dèiem i poder aconseguir cada setmana fer amb totes les prestacions un Sant Jordi de butxaca.