L’exili

Quan aquesta nit el Barça i el Manchester United saltin a la gespa del Camp Nou perquè el petit es tregui l’espina de la Roma i pugui accedir a les semifinals de la copa “linda”, ningú, començant per ell, pensarà que potser ho deu tot al club que té al davant. No per la final del 2011, la més sublim de la història, sinó perquè hi ha indicis, i alguna cosa més, que van ser els red devils de Sir Matt Busby els que van inspirar la creació de la Masia, símbol que ha portat el Barça al cim del món. Aquests indicis i alguna cosa més els explica el periodista Adam Crafton, que ha resseguit les passes dels espanyols que han conquerit la Premier. Els primers van ser els bascos que fugien de la Guerra Civil. Exiliats. Entre els quals un nen que va agafar un vaixell cap a Southampton el 1937 i que es va establir a les Midlands angleses. Era Emilio Aldecoa, a qui als 14 anys els seus pares van fer enfilar-se a l’Habana i que va acabar jugant en el Barça al costat de Kubala –un altre exiliat polític, per cert–. Doncs bé, Aldecoa va enviar al Barça un document el 1957 que era la idea d’una Masia, amb els valors de la paciència, la feina i la justícia en un centre de formació, no només futbolística, sinó educativa. El millor de tot és que el punt sisè de l’informe enviat als dirigents del Barça cita el United, l’estadi del qual va quedar en runes en els bombardejos aeris de la Segona Guerra Mundial –que Hitler ja va assajar a Gernika, en els bombardejos que tant van colpir Picasso, tantes vegades comparat amb Messi–, però que es va refer amb un equip “jove”. “Podem seguir el seu exemple”, escriu. Va ser abans de l’accident aeri de febrer del 1958. No hi ha resposta oficial del club a Aldecoa als arxius, però el que és segur és que va mantenir sempre la relació amb els directius del Barça i amb el seu amic Kubala, que va acabar entrenant l’equip. La història tossuda, la memòria necessària, el feixisme que amenaça, l’exili i els refugiats. L’etern retorn. Futbol i política.