Estratègic

Aquesta setmana al món rural i sobretot per a la pagesia, la notícia ha estat lo debat monogràfic al Parlament per parlar exclusivament del sector agrari. Feia dotze anys que no es feia un debat d'aquestes característiques, emmarcat en un moment molt crític per al sector. Un ple que s'ha forçat des de la base, des del sector, més concretament des d'un sindicat, Unió de Pagesos. S'han necessitat molts mesos de mobilitzacions, fins i tot estomacades, per fer entrar en raó a aquesta necessitat els nostres representants. Lo que sobta és que després de les reticències d'alguns partits polítics al debat tots van coincidir que lo nostre és un sector estratègic. Si estàs governant i és sector estratègic i a més està en crisi, per què no s'han adoptat mesures abans? Perquè en el sector de l'automòbil i la banca s'han adoptat mesures sense necessitat de cap debat i, si som tan estratègics, que toquin la cresta a algun virrei de la zona, que ens tracta de privilegiats. Però avui vull ser positiu, primer perquè la majoria de caps de brot, de líders dels partits, van encapçalar lo debat, i segon perquè s'han consensuat un bon grapat de resolucions que si es porten a terme faran menys feixuc lo dia a dia de la nostra pagesia. Això sí, caldrà estar a l'aguait perquè no hi ha cap partida pressupostària habilitada a l'efecte i els pagesos ja sabem per experiència que no tot lo que s'acorda o s'aprova s'acaba executant. Queda al meu entendre una feina afegida per fer i és garantir lo relleu generacional, i això s'ha de fer com sigui, perquè no n'hi ha prou d'incentivar-ho amb ajuts. La situació i la imatge pagesa està tan malmesa i rebregada que hem de ser capaços de donar-hi un tomb i dignificar-la, tots, polítics i societat. Si no tot plegat no hauria sigut més que un pegat. Mai més no m'agradaria sentir allò de: «No facis lo pagès».