Per què som on som?

Per què hem arribat fins aquí? Ens hem fet sovint aquesta mateixa pregunta i la resposta sempre ha estat la mateixa: per poder defensar millor la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua, però, també, i sobretot, per poder construir un país millor. Socialment, humanament, culturalment i amb unes infraestructures adequades als nostres temps. Tot allò, o bona part d’allò, que aquest estat corrupte, encotillat i, sovint, ancorat en el passat on som, no ens dona; més encara, ens pren. El famós tren amb 48 milions d’euros que marxa cada dia cap a Madrid i no torna. Massa sagnia per a una Catalunya massa necessitada ara mateix de diners per fer polítiques socials modernes o, simplement, per renovar les seves infraestructures o fer-ne de noves. Només cal recórrer una mica el país, per carretera o per via fèrria, o passar per qualsevol hospital per adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Sort dels professionals!

Per tot això hem arribat fins aquí, oi? O és que les greus vicissituds polítiques viscudes aquests dos últims anys ens ho han fet oblidar? Evidentment que no, però sí que sovint ens en n’han fet distreure. Davant la injustícia que manté empresonats o a l’exili els nostres líders polítics o davant la vil persecució judicial i policial de què són víctimes molts ciutadans es fa difícil pensar en gaire res més.

La reflexió ve a tomb de l’aturada, dissabte, de l’R-16 entre Cambrils i Vandellòs, o el que és el mateix, la interrupció de les comunicacions ferroviàries entre Barcelona i València. El tram afectat és aquell que encara només té –oh, vergonya infinita!– una sola via. En ple segle XXI un tram ferroviari entre les dues grans ciutats del país, una de les zones amb més circulació de viatgers i mercaderies, només té una via! Ni socialistes, ni populars, al govern espanyol els últims 38 anys, han estat capaços d’arreglar-ho. Això sí, l’alta velocitat ha arribat a pobles de la Meseta on no puja cap viatger.

La política espanyola no canvia, ni canviarà. Prefereixen cremar i disparar contra ninots del nostre president legítim o venir a provocar a les nostres places i carrers. Aquest és el nivell.

Per cert, diumenge tenim tots plegats una nova oportunitat de demostrar per què hem arribat fins aquí i per què volem arribar fins al final. I que som molts més dels que ells voldrien.