Diari mític

Hi ha vida més enllà de Barcelona, va dir el professor Joan Ferrer en un moment de la intervenció com a membre del tribunal de la tesi que presentava, fa poc, a la Universitat de Girona, el ja doctor Jordi Hernández Piferrer. La dita venia a tomb pel fet que el treball, qualificat amb cum laude, tracta de l’ús de les fonts informatives a la premsa gironina. S’inscriu en una línia de recerca molt vigorosa en aquest àmbit territorial: el periodisme de proximitat. Un capdavanter en l’especialitat és el professor Lluís Costa, autor d’El Autonomista: el diari dels Rahola, obra de la qual acaba de sortir una nova edició. És un diari mític. Es va publicar de 1898 a 1939. El gener de 1933 el catalanitzaren del tot. El Autonomista va esdevenir L’Autonomista, malgrat la recança que, segons Agustí Cabruja, tenien alguns “vells i refractaris republicans”, reacció que contrastava amb la satisfacció del jovent nacionalista i esquerrà. Aquell diari conreava periodisme de qualitat. No li calia emmirallar-se en la premsa de Barcelona. Va resistir fins al final de la guerra. L’últim número va sortir el 25 de gener del 1939. El catedràtic Jaume Guillamet, en un llibre del 1994, remarca que fou “l’últim diari català que va deixar d’editar-se” a la Catalunya que anaven ocupant els franquistes. És una de les dades que el configuren com a diari mític, sobretot per la molt punyent del martiri de Carles Rahola, afusellat per haver publicat articles cultes i pacifistes. Ell i el seu germà Darius eren l’ànima del diari.