Rafael G. Pascuet

La diada de Sant Jordi, la colossal festa del llibre i la literatura al nostre país, m’ha fet reflexionar sobre la feina que hi ha darrere cada llibre i també de tot tipus de publicació, més enllà del quefer dels autors. És una tasca en la qual hi treballen grans professionals de l’edició, autèntics genis de les lletres, massa sovint anònims, que en coordinen i vetllen tot el procés fins que el producte editat veu la llum. Al llarg dels anys, i per raons professionals, n’he conegut uns quants, sovint són grans personatges amants de la lletra impresa, de la literatura i la cultura. Entre aquests puc dir que he tingut el privilegi de col·laborar en diferents projectes amb Rafael Garcia Pascuet. En Pascuet, com tots l’hem anomenat sempre, per a mi, ha estat el millor coordinador editor de textos i publicacions. Recordo especialment la seva tasca com a cap de redacció de la històrica capçalera federal, L’Empordà Federal, recuperada com a revista mensual entre el 1987 i el 1989 (dirigida per Jaume Guillamet), o l’edició i coordinació del que va ser una aposta personal seva, el llibre coral Entrellucs. Una aproximació empordanesa a Ernest Lluch (Brau edicions 2001). En Pascuet va traspassar fa pocs dies. Nascut el 1949 a l’Alt Urgell, al llarg de la seva vida va estar fortament vinculat a l’activitat cultural, docent i periodística, primer a les illes Pitiüses i després a l’Empordà. Tot i que s’havia format com a economista, tal com explicava en aquest diari, fa pocs dies, el seu amic Joan Ferrerós , era “un lector voraç, i de seguida va apassionar-se pel periodisme, les edicions i les publicacions”. En l’etapa illenca, Pascuet va formar part de la plantilla del Diario de Ibiza (1973-1975), va ser redactor i director de publicacions del setmanari UC (1977-78), corresponsal d’Europa Press, Última Hora, Avui i El País. En l’etapa empordanesa, com a autor, va publicar Figueres. Llibre de la rambla (Brau, 2004), Carles Fages de Climent (1902-1968), poètica i mítica de l’Empordà (Brau, 2002), i com a coautor, La Revolució del bon gust: Jaume Miravitlles i el Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya 1936-1939, (Viena, 2007), amb Enric Pujol; Studium, la revista del jove Dalí (Brau, 2003), amb Jaume Guillamet i Joan Ferrerós. Pascuet també va ser responsable de l’edició de bona part de les publicacions de la Fundació Rafael Campalans i es fa difícil citar tota la seva obra perquè molt sovint publicava amb pseudònims.