Sandro i els presos

Sandro Rosell és innocent. Personalment no el conec ni sé si hi havia fonaments en les acusacions. Però un tribunal, un alt tribunal, diu que és innocent. Per tant, si creiem en la justícia no hem de tenir ni una ombra de dubte que és innocent. Però amb Rosell sí que compartim amistats. I aquests mesos n’hem parlat algun cop, de la seva situació. Una situació complicada sobretot per a la seva família. Un patiment que s’ha allargat gairebé dos anys per una presó preventiva que encara no se sap ben bé què protegeix. Després de mesos i mesos entre reixes, aquesta pretesa justícia com compensarà ara a Rosell? Després d’haver-te posat a la presó dos anys i declarar-te innocent, se suposa que has de continuar la teva vida com si res? Com es repara el dany que t’han causat? Evidentment –i és d’esperar que ho faci–, pot recórrer a la via judicial per intentar que li reparin el mal provocat. Però qui li torna els dos anys, a ell i a la seva família?

El cas de Rosell manté molts paral·lelismes amb el dels presos polítics. Amb una diferència. Des del primer moment són culpables als ulls dels qui els jutgen. Són culpables d’haver posat unes urnes perquè la població votés perquè així els ho van encomanar en les eleccions al Parlament de Catalunya. Si ells són culpables, també ho som tots els que vam optar per una opció independentista a les urnes. Però també porten mesos lluny de les seves famílies. També estan entre reixes des de fa més d’un any. I, en el seu cas, el seu delicte és polític. De fet, per a molts no és ni un judici sinó un teatret protagonitzat per testimonis de part que, tot i anar armats fins a les dents, tenen por que els mirin malament. La maquinària de l’Estat ha anat a desgastar dos dels símbols de Catalunya: el Barça i la Generalitat. La diferència fonamental entre el cas dels presos i el de Rosell és que la sentència dels primers ja està escrita. I que en cap cas serà exculpatòria. Tot el contrari. Voldran que serveixi d’exemple.