Quina campanya...

La campanya del 28-A a les comarques gironines no serà de les que passaran a la història. Habitualment les eleccions espanyoles no són les que generen més xup-xup informatiu al territori, però aquesta campanya, en concret, ha passat més desapercebuda que mai. El cos a cos entre els candidats ha estat inexistent, com si hi hagués un pacte de no agressió. No recordo cap ocasió en què cap d’ells es referís directament a un altre. Sempre han estat genèrics contra els líders en l’àmbit català o estatal. Pel que fa a les propostes per al territori, cap novetat, cap originalitat. Ni tan sols cap pixarada fora de test, que ja és dir. Hem sentit les mateixes promeses que en campanyes anteriors, perquè de fet els dèficits són els mateixos des de fa anys. I sobre els actes de campanya? Doncs tampoc res fora del normal. Els tradicionals i de poc risc polític. A veure, que està clar que tampoc ara es pot descobrir la sopa d’all. I que la situació d’excepcionalitat que viu el nostre país provoca que res sigui normal, les campanyes electorals incloses. Però igualment em reca aquest gironisme tan diluït.

Ha estat així fins a tal punt, que hi ha candidats que no tenen ni cartell electoral propi, i el que han repartit pels municipis ja no és ni el del cap de llista català, sinó l’estatal. Ni tan sols una combinació de dues imatges. Es ven marca. No candidat local. No fos cas que tragués vots! També ha estat curiós veure com algun cap de llista ha optat pràcticament per no fer campanya, en un intent de passar desapercebut i lligar definitivament la seva sort al rumb que segueixi el seu partit a escala estatal. És una estratègia lícita però, pel meu gust, poc valenta. D’altres han fet campanya però no s’han mogut ni un mil·límetre de la zona de confort. Han apostat per petits actes, pràcticament a porta tancada, només amb els seus, i enviant el missatge a la resta de l’electorat a través dels mitjans de comunicació. També és cert que n’hi ha que no han amagat quin és el seu compromís: ara no és el moment de negociar millores per al territori, l’únic objectiu és l’esdevenir del país. I ens queden els caps de llista que han trepitjat molt el carrer i que s’han multiplicat fent actes. Sí, n’hi ha que ho han fet. Però no ha estat la tònica dominant. I és que, mirin què els dic, fins i tot he trobat a faltar propaganda electoral a la bústia. També de mínims. I ja és masoquista trobar-ho a faltar.