Injustícies evitables

L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell acaba de ser absolt del delicte de blanqueig de capitals pel qual s’ha passat 22 mesos, sí, 22 mesos, en presó provisional. La presó provisional és la mesura cautelar més greu prevista en l’ordenament jurídic espanyol, ja que afecta un dret fonamental reconegut a l’article 17 de la Constitució Espanyola: la llibertat. Els advocats de l’expresident del Barça han denunciat que tot el procediment és ple d’irregularitats i, de fet, la sentència absolutòria recull els mateixos arguments que va exposar la defensa quan se’l va empresonar per primer cop. Aquest lamentable episodi té una lectura política de diferents potes: una, basada en el fet que a l’Estat espanyol molts jutges han deixat de fer la seva feina i, simplement, fan un copia-i-enganxa dels informes policials que, prèviament, han copiat i enganxat, acríticament, els fiscals. Els sona? En aquest cas, els advocats defensors han denunciat, com van fer els dels presos polítics, que la jutgessa Carmen Lamela jugava amb el mòbil mentre Rosell declarava. I l’altra pota tindria a veure amb el procés i l’existència de la policia política.

Però, anant més enllà, aquesta injustícia és evitable. Molts països del món estan treballant en mesures alternatives a la presó provisional. Des de la fiança vinculada a la presentació al jutjat i no al poder econòmic del pres, l’obligació de fer serveis a la comunitat mentre no arriba el judici, la presentació periòdica al jutjat, fins a l’arrest domiciliari i el control telefònic. Per què, si Google m’informa cada dia d’on he anat en cotxe, on he dinat, on he fet el cafè, pel costat de quines botigues de moda he passat, etcètera, no em crec que no hi hagi un estri tecnològic (un braçalet?) que permeti tenir controlada, en tot moment, una persona pendent de judici. Aquest cas i, malauradament, molts d’altres que no són mediàtics, demostren cada dia que la justícia és massa lenta, i no només a l’hora de dictar sentències.