Stop a la ultradreta!

Les urnes són les que un dia (més o menys a prop) ens donaran la llibertat. Acabem de demostrar que gràcies al vot persistent independentista, els hem barrat al pas, tot i l’actuació dels que segueixen revifant el franquisme: com ho feren el malèfic tàndem Rajoy-Soraya, i ho estant fent els escollits pel mateix Aznar, Casado i Cayetana Álvarez, així com Rivera i Inés Arrimadas, que tenen en comú no només la provocació, l’insult i la fòbia visceral, sinó un mateix discurs centralitzador, castellà inclòs, que els garanteix el vot d’aquells que es deixen arrossegar per l’odi als catalans dels nous feixistes. Una actuació que a casa nostra, però, segueix incrementant exponencialment el nombre de catalans que s’afegeixen a l’independentisme, així com d’espanyols a exigir més democràcia, malauradament deficitària al si d’un Estat que s’enorgulleix de potenciar la repressió i les maquiavèl·liques clavegueres de l’Estat, en comptes de la cultura i la llibertat d’expressió democràtica.

Estem enmig de tres processos electorals que, com acabem de veure (victòria històrica d’ERC en les estatals), poden ser una bona oportunitat per incrementar no només la presència del sobiranisme al Congrés dels Diputats sinó, especialment, el nombre d’alcaldes i regidors independentistes que defensin la democràcia, les llibertats i la República en les eleccions municipals del 26 de maig, cosa que ens podria proporcionar un panorama força més determinant per a les legítimes aspiracions dels catalans, mal que pesi al líder del PSOE, que en afirmacions electoralistes diu que Catalunya mai serà independent. Si aquests objectius s’acaben aconseguint i al mateix temps s’incrementés la presència de diputats independentistes a Brussel·les, estaríem molt més a prop de fer el cim.

És per això que tots els que volem una Catalunya ben allunyada dels predicaments que fan els tres líders franquistes, el del socialisme unionista o el de l’esquerra indefinida, ens cal seguir votant massivament per la definitiva llibertat del poble català. Ens cal que sigui així, per frenar un nou suport socialista al 155. Sánchez ja ha confirmat que si cal, l’aplicarà de nou; de la mateixa manera que tot i que havia criticat la judicialització de la justícia que feia Rajoy, ell no ha mogut ni un dit per capgirar la dinàmica del poder judicial ni el de la fiscalia, que segueix la trajectòria de l’antic règim. L’exemple més inequívoc és la presó preventiva injusta i amoral dels vuit presos polítics i la manera notablement tendenciosa com el magistrat Marchena ha preparat, junt amb els fiscals i les forces policials, el judici sobre l’1-O, el qual, vist com s’està desenvolupant, sembla evident que hi ha una voluntat d’humiliar, més que d’oferir una sentència ajustada al dret internacional.