Tribuna
Governar els municipis
Els anys han anat passant i aleshores érem força joves. Bé, almenys jo era força jove. Amb tot, alguns ens havíem foguejat en la lluita clandestina i sabíem, per pròpies experiències, què eren els grisos i fins els verds. Feia un temps que el dictador era de cos present –encara ho està– i, innocents com érem, crèiem que la democràcia podia arribar amb el consens del 1978. L’abril del 1979, ara fa quaranta anys, després de la nit del franquisme, recuperàvem els governs municipals i ens atrevíem a predicar, novament innocents, que amb nosaltres el poble entraria als ajuntaments.
Recordo amb emoció els dies 3 i 19 d’aquell any. Jo anava a la llista municipal del PSUC i vam guanyar les eleccions al meu poble. Festa grossa i alegria de molta gent. El dia 19 entràvem al saló de plens de l’ajuntament i ocupàvem els escons que havíem guanyat. A Badalona, el primer alcalde de la recuperada democràcia, en Màrius Díaz, feia un discurs emocionant i emocionat. En una primera fila de convidats, els poders fàctics locals –que nosaltres crèiem en retirada–, amb alguns uniformes de gala, escoltaven, incrèduls, paraules que parlaven de democràcia i de poder popular. Fèiem càbales que tot era possible.
Vaig dedicar vuit anys a la gestió municipal, amb molta il·lusió i convençut que anàvem canviant les coses. Molts vam pensar que canviaríem el poder i a alguns el poder els va canviar a ells. Un bon grapat vam tornar a les casernes d’hivern, en espera de noves primaveres. Quaranta anys després, podem fer l’inventari d’un munt de renúncies i contemplar, amb tristor, que les coses estaven “atadas y bien atadas”. Encara ara, quaranta anys després, ho commemorem amb la boca petita i una certa vergonya aliena. Coincidint amb l’aniversari, es prepara la consulta que iniciarà l’onzè mandat electoral. Unes eleccions governades des de temps convulsos i amb interrogants sobre la qualitat democràtica de l’Estat. Temps difícils per a la lírica, però amb el convenciment que, malgrat les limitacions, és als ajuntaments, on es genera la política més propera a la ciutadania, on cal apuntalar la gestió eficient i on s’esperen els brots d’una nova política.
als nostres pobles i ciutats tenim la sort de poder conèixer els candidats i saber qui són i a qui representen. Segur que estem al corrent de fins on deixaran la pell en defensa dels interessos de la ciutadania. I, sobretot, amb la percepció de quins són els que mereixen la confiança, personal i política. El nostre repte de votants és saber separar el gra de la palla. I persistir, pensant que molts somnis encara són possibles.