Creus i medalles

A casa nostra les medalles han perdut prestigi. Venen a la memòria les lliurades i posteriorment retornades. És el cas de Félix Millet i Jordi Pujol, quan la seva trajectòria va quedar demostrat que no era prestigiosa. En un altre context, Johan Cruyff es va presentar al Camp Nou per retornar al club la insígnia que feia unes setmanes li havia concedit l’anterior president del Barça, Joan Laporta, com a membre d’honor amb el rang de president. L’exjugador i exentrenador de l’equip blaugrana es va mostrar dolgut per l’actitud de la nova directiva, i va tornar la medalla a les oficines del club tot dient: “És molt difícil que te la donin, però és molt fàcil tornar-la.” “No la vull.” Més endavant, i dissortadament a títol pòstum, l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la medalla d’or al mèrit esportiu. En un país que té tants caps com barrets no ha de ser fàcil per a un govern trobar les persones adients per donar-los medalles. La història del filòsof i escriptor Francesc Pujols és prou coneguda quan diu que els catalans, pel sol fet de ser-ho, aniran pel món i ho tindran tot pagat. Ara més que mai l’expressió és ben vigent, i caldria una medalla d’or i d’honor per a una gran majoria de catalans que des de fa temps paren els cops de l’aigua que baixa per totes bandes. Enguany s’han concedit les Creus de Sant Jordi a entitats, cantants, escriptors, esportistes i, entre d’altres, al gran futbolista Messi. Res a dir en contra dels distingits. Tots s’ho mereixen, i més medalles hi hagueren per a tots aquells que fan feina destacada des de l’anonimat. El problema de la Creu de Sant Jordi sorgeix quan el govern compost per polítics lliura medalles a polítics aplaudits des de fa temps i molt ben remunerats per la seva tasca i fidelitat al país. La Núria de Gispert, expresidenta del Parlament de Catalunya, no la fa més honorable escriure un tuit comparant membres del Partit Popular i de Ciutadans amb porcs. L’enrenou està servit, i ara el president Torra haurà de defensar Núria de Gispert al Parlament per haver dit que el premi és a tota una trajectòria. Passi el que passi, les medalles seguiran sense recuperar el prestigi. Sort que no tenen dotació econòmica.