L’excèntric

Pels anglesos l’excentricitat és un grau, però la gran nissaga d’excèntrics (si deixem a banda alguns líders del Brexit) es va anar aprimant a mesura que l’imperi anava perdent les últimes colònies. Potser el darrer exemplar mereixedor d’aquest nom va ser Lord Berners. Aquest veí del poblet de Faringdon, prop d’Oxford, era un home ric, de gustos refinats, compositor i amic d’artistes, amb una passió irrefrenable per l’excentricitat. Va morir el 1950. L’autor de la seva biografia la va titular L’últim excèntric. En un turó, obert als quatre vents, va fer alçar una imponent torre concebuda per a no servir de res. Per si algú li trobava una utilitat, hi va posar un rètol que deia: “Si algú utilitza aquesta torre per a suïcidar-se en serà l’únic responsable.” Al seu voltant, per si aquest esperit de valorar les coses inútils no quedava prou clar, hi ha un pont sense res a sota: un pont per amor als ponts. En diuen “la Torre de la follia”. A una alçada considerable de la torre hi ha un prec: “Si us plau, no doneu menjar a les girafes.” En aquell indret, sovint plujós i cobert de boires, en ple countryside anglès, aquest deliri tropical té la seva gràcia. Lord Berners era un home sensible amb els animals. Sovint convidava el seu cavall a prendre el te amb els convidats. I en un atac de lirisme va tenyir els coloms de la seva propietat amb els colors de l’arc de Sant Martí. La vida surrealista de Lord Berners el va portar inexorablement a tractar Salvador Dalí. Un bon dia, l’empordanès el va visitar al seu poblet de Faringdon i va demostrar estar a l’altura de les circumstàncies passejant pel poble equipat amb un escafandre de submarinista. Avui, un banc de pedra amb l’escultura d’un home amb escafandre presideix la plaça del poble i evoca aquella trobada de dues ànimes bessones. No cal dir que Lord Berners es va escriure el seu propi epitafi, uns versos senzills amb un missatge central: “Aquí reposa un home que no es va avorrir mai.” Un programa vital que no fa mal a ningú. Bona gent, els excèntrics.