L’app de la repressió

Resulta una obvietat repassar els avantatges que les noves tecnologies ens aporten en molts aspectes de la nostra vida quotidiana en ple segle XXI. Però no és menys cert que aquestes mateixes tecnologies es poden utilitzar com una perillosa arma contra les llibertats de les persones. Segurament és a la Xina on més esforços i recursos s’han invertit per crear un sistema de vigilància que permet conèixer en temps real els moviments i les activitats que duen a terme una part dels seus ciutadans. Aquest sistema ha estat utilitzat de forma experimental amb unes mostres de població limitades a algunes ciutats de la costa est, però on està funcionant a ple rendiment com a eina de repressió massiva és a la regió autònoma de Xinjiang, habitada pels uigurs. Aquesta setmana l’organització Human Rights Watch (HRW) ha denunciat aquesta nova eina de repressió que es coneix oficialment com la Plataforma d’Operacions Conjuntes Integrades (POCI) i que alguns han batejat ja com l’algoritme de la repressió.

És ben sabut que el Tibet i Xinjiang, o el Turquestan Oriental com l’anomenen els uigurs, són les regions de la Xina més hostils al govern de Pequín i on les revoltes independentistes han esclatat de forma regular al llarg de les darreres dècades. En el cas dels uigurs, cal afegir-hi la connotació religiosa, atès que la immensa majoria són musulmans i això ha esta utilitzat per Pequín per estigmatitzar aquest poble túrquic i presentar-los com a fanàtics gihadistes davant el món. Des del 2016 els tretze milions d’uigurs, i en menor mesura de kazakhs, que viuen a Xinjiang han estat sotmesos a una dràstica limitació de les seves pràctiques religioses que va des de la prohibició d’anar a la mesquita, de practicar el dejuni del ramadà o fins i tot de deixar-se barba. Des de fa un any també, centenars de milers d’uigurs han estat enviats a camps de reeducació. Es tracta d’autèntics camps de concentració d’unes dimensions mai vistes des de la Segona Guerra Mundial on els adults són internats en condicions infrahumanes, mentre que els seus fills, separats dels seus progenitors empresonats, són enviats a grans orfenats. Es pot dir que la intel·lectualitat uigur –formada per professors universitaris, escriptors, músics, cantants...– ha estat decapitada. I per acabar-ho d’adobar, les darreres setmanes ens arriben notícies de la demolició de desenes d’antigues mesquites que s’afegeixen a la destrucció del nucli antic de la ciutat de Kashgar.

Amb els camps de presoners polítics plens, ara el govern xinès aplica l’algoritme de la repressió entre aquells que no han estat detinguts. La policia xinesa disposa d’una app als seus mòbils que permet saber tots els detalls de la vida de qualsevol ciutadà i al mateix temps en poden incorporar de nous actualitzats. Aquesta és l’app que els darrers mesos HRW ha investigat en secret juntament amb experts informàtics alemanys per entendre com funciona aquesta nova arma de la repressió. L’extensa xarxa de càmeres presents a tots els racons de la regió, sumada a la informació que introdueixen els policies en els seus controls rutinaris omnipresents arreu i a les dades facilitades per totes les companyies de serveis, com ara la de l’electricitat, permeten crear perfils d’hàbits i costums per a tots els habitants de la regió. L’app de la repressió permet saber dades que ens poden semblar sensibles ideològicament, com ara si el ciutadà en qüestió és practicant musulmà o si ha estat subjecte a reeducació política. Però també permet saber si de nit el consum d’electricitat ha augmentat a casa seva, si ha deixat de fer servir el mòbil, si ha demanat viatjar a l’estranger, si a casa hi ha present més gent que la seva família, etc. Amb aquestes dades, la POCI escateix els ciutadans en un reguitzell de desenes de classificacions. Sabem que l’algoritme determina l’existència de 36 tipus de ciutadans –classificació que apareix a l’app– que han de ser sotmesos a una especial vigilància. La intenció final de la classificació és sembrar el terror perquè els ciutadans uigurs renunciïn a qualsevol manifestació de discordança política amb el règim de Xi Jinping. En definitiva, en resulta un panorama desolador.

Sembla que això passi molt lluny de casa nostra, però hauríem de tenir sempre present, i els catalans ho sabem molt bé, que tota vulneració dels drets civils, per lluny que es produeixi, és una vulneració dels nostres propis drets. La Nobel de la Pau nord-americana Jody Williams ens ho va recordar a Barcelona fa poques setmanes quan va parlar dels presos polítics i exiliats catalans com dels seus propis presos i exiliats. Nosaltres tampoc hauríem d’oblidar que en la repressió dels uigurs, tots els ciutadans lliures del món ens hi juguem molt.