Els pòsters de l’odi

Segur que molts dels lectors recorden encara la col·lecció de més de trenta pòsters de natura i biodiversitat dels Països Catalans que aquest diari, la revista Presència i la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa Catalunya, vam publicar fa uns anys. Són làmines, gairebé totes amb il·lustracions del dibuixant naturalista Toni Llobet, i amb direcció del biòleg Jordi Sargatal, que van tenir un èxit notable, per la qual cosa encara se’n troben a moltes cases, escoles, restaurants, centres de natura i altres institucions d’arreu del país. Qui vulgui se’ls pot descarregar també de manera gratuïta a la pàgina de l’actual Fundació Catalunya la Pedrera , que ha recollit el patrimoni de les fundacions de l’antiga caixa d’estalvis catalana. Tot plegat va ser el fruit d’una ingent tasca, que vaig tenir l’honor de coordinar, en la qual van col·laborar els principals experts en cada àmbit per recollir, de manera molt didàctica, la biodiversitat d’arreu dels Països Catalans.

El que no vam pensar mai és que els pòsters esdevindrien motiu d’agre enfrontament polític, com ha passat aquests dies a Vall-de-roures, al Matarranya, a la Franja de Ponent. La polèmica va sorgir el 28-A, quan alguns dels pares que van anar a votar a l’escola van descobrir, es veu que “astorats i indignats” que en una de les parets hi penjaven cinc dels pòsters esmentats. El mateix dia, una plataforma el nom de la qual ja ho diu tot, Aragoneses No Hablamos Catalán, va denunciar públicament els “fets” [sic] assegurant que en una escola de Vall-de-roures “s’adoctrinava els nens amb pòsters dels Països Catalans”. Ciutadans va afegir més llenya al foc en la línia que tothom pot imaginar (la seva maldat i ignorància són inabastables), mentre que l’escola va defensar que “voler veure adoctrinament catalanista” en els pòsters responia únicament al “clima de crispació política actual”.

“El mal només és en els ulls d’aquell que ho mira”, ha dit, indignat per la polèmica, Lorenzo Latorre, el director de l’escola, tot explicant que ningú al centre havia donat importància als “Països Catalans” del títol dels pòsters i sí, en canvi, n’havia valorat molt positivament el contingut. Tot plegat, fruit d’un odi cap a allò català sembrat per aquells que només miren pel seu rendiment polític. Com l’ou de la serp dels nazis als anys trenta. Misèria.