I no passa res

El director d'un important diari de Madrid –vull dir editat a Madrid i difós a la resta de l'Estat– s'escandalitzava: «Porque aquí, en esta piel de toro, un sindicalista grita en público que el gobenador del Banco de España ha de irse ‘a su puta casa' y no pasa nada (...) exactamente igual que pintarrajeamos una bandera o insultamos a los jueces.» I què volia que passés? En la dècada dels seixanta del segle XX, quan a Londres començava a triomfar la dissenyadora Mary Quant, als aparadors d'algunes botigues de Carnaby Street es podien veure orinals amb la Union Jack pintada al fons, i al Regne Unit no va passar absolutament res. L'única cosa que havia tingut un cert ressò, uns anys abans, va ser un article de l'escriptor i historiador John Grigg, més conegut com a lord Altrincham, en què criticava la cort i la reina d'Anglaterra, que «igual que la seva mare, sembla incapaç d'encadenar algunes frases sense disposar d'un text escrit». Grigg va ser atacat per la majoria de diaris de l'època i fins i tot per l'arquebisbe de Canterbury (era lògic: al Regne Unit, l'ocupant del tron és alhora el cap de l'Església anglicana). Però, tot i aquelles oficioses mostres de rebuig, lord Altrincham va continuar fent la seva feina de columnista de premsa, i al cap de poc temps ja ningú recordava la seva diatriba, no antimonàrquica, sinó crítica amb una forma concreta d'exercir la monarquia. En qualsevol cas, res no va trontollar, ni es va estendre cap mena d'alarma institucional pel país. En canvi, molts rotatius madrilenys, i algunes televisions, analitzaven l'acte ocorregut avui fa una setmana a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense en defensa del jutge Garzón per l'afer de la investigació dels crims del franquisme, com si es tractés d'un atac a «las columnas vertebrales que sustentan el Estado» (Abc). Durant tota la setmana, la majoria de columnistes i de telepredicadors de la dreta conservadora no han parat de deixar anar invectives i de profetitzar la fi gairebé imminent de l'Estat de dret. I això, per quatre innocus clams lliurement proferits.