L’efecte Jackson

Són setmanes de nervis. Alguns van esclatar a plorar després de la derrota, diumenge, a Montilivi. Altres han plorat d’alegria amb la lliga guanyada contra el Perfumerías Avenida. Altres no saben si plorar o riure davant el temor que les eleccions no els vagi bé al seu partit el proper 26 de maig. El nerviosisme, més enllà de l’arribada de la primavera, és a l’ordre del dia. Per adobar-ho tot plegat, cada quatre anys els comicis electorals i tota la campanya coincideixen amb Temps de Flors, uns dies que la majoria de gironins ja viuen de per si amb un estrès constant. Ja sigui perquè viuen al Barri Vell i aquests dies aquest sector queda apoderat per gent fent fotos a llocs inusuals i que no faran res més que entorpir la circulació de vianants, o pels que cada dia busquen aparcament i saben que durant deu dies aquesta tasca, ja habitualment convertida en proesa, s’acaba convertint pràcticament en heroïcitat. Vivim en una societat d’extrems, i sembla que des de fa unes setmanes les polaritats es toquen a la ciutat de Girona.

Els candidats van amunt i avall mig desorientats i amb prou feines saben on hi ha els lavabos, eina vital en campanya per no perdre-hi encara més la salut. És l’hora en què alguns proclamen projectes que ni han insinuat després d’anys de govern, mentre els altres partits prometen projectes que si estiguessin en el govern veurien que és impossible complir les promeses pensades en alguns casos només de cara a la galeria. Alguns canvien hàbits i es fan veure més per la ciutat, quan habitualment en fugen en pro de la seva intimitat; en canvi, ara et donen globus i reparteixen caramels. Tots volen sortir als mitjans, però també saben que el món ha canviat. Abans deien que les campanyes només decidien un 5% del vot final; ara amb les xarxes socials tot és més volàtil. Un mal tuit et pot condemnar i tirar per terra unes bones enquestes, o a l’inrevés.

Són temps de contrastos, temps en què moltes formacions pateixen l’efecte Michael Jackson: els que han nascut negres de pell fan l’impossible per emblanquir-se utilitzant qualsevol tècnica, i altres que, malgrat ser blancs com la llet, intenten ennegrir-se ja sigui de manera natural o artificial per portar al seu redós la quantitat de vots esperada.