Si no es veu, no es creu

Com pot ser que els principals partits d'Espanya, que presumeixen de patriotisme i de sentit de la responsabilitat, fomentin que una de les principals institucions de l'Estat, com és el Tribunal Constitucional, ofereixi el trist espectacle de col·lapse i degradació que fa temps que està oferint? Per què no cobreixen les vacants i substitueixen els magistrats el mandat dels quals ha caducat i està sota pròrroga? Per què no s'esforcen més a pactar les substitucions que caldria fer? Que no és un afer d'estat i prou seriós? Al PP li interessa mantenir el Constitucional en l'agonia actual, esperpèntica i tragicòmica, perquè ja li va bé. Aquesta situació de podridura l'afavoreix. Però i el PSOE? Que no s'adona que el PP utilitza la situació del Constitucional per provocar l'erosió política de l'adversari, que justament són ells? El PP ha demostrat que aplica la política del tot serveix. Qui ha dit que amb el Constitucional no s'hi juga? Si val tot, val tot, el Constitucional, la monarquia o el que sigui. Blanco, que no allarga gaire, això ja no ho pesca. Ja s'hi perd. Ara recordem aquelles vel·leïtats antimonàrquiques d'Aznar. La manera com es van difondre, fins i tot quan encara governava, les seves discrepàncies, per dir-ho d'una forma suau, amb el rei. Per al PP, a l'hora de perseguir els seus objectius, que fonamentalment són un: tornar a governar Espanya, val tot, inclòs manipular, especular, utilitzar les màximes institucions de l'Estat, que és el que està fent ara amb el Tribunal Constitucional. O bé estimular les més baixes passions populars i seculars, com l'anticatalanisme, que té un efecte assegurat Espanya endins, des del segle XVII, almenys. Anticatalanisme, com es va fer entre 1993 i 1996 per expulsar González de la Moncloa. O com s'està fent des del 2004. Per derrotar el PSOE val tot: atiar l'anticatalanisme o mantenir un òrgan cabdal de l'Estat com el Constitucional en una situació inacceptable, com ara procura, sense dissimular-ho gens. I no oblidem que deu milions de vots avalen aquesta política, que ara resulta que té la vènia de Blanco i Pajín. Si no es veu, no es creu.