Eleccions

Si hi ha campanya electoral va bé pensar en Simone Weil, una de les ments més lúcides i sensibles del segle XX. La Weil (1909-1943) va morir escandalosament jove, als 34 anys, però va tenir temps de fer moltes coses. Va estudiar filosofia a la cèlebre École Normale Supérieure, on va obtenir millors notes que l’altra gran Simone de la cultura francesa, Simone de Beauvoir. A diferència de Beauvoir, però, Simone Weil va fugir dels ambients de la intel·lectualitat marxista de París per explorar de primera mà la condició obrera (va treballar a la Renault) o els moviments revolucionaris (es va allistar a la columna Durruti durant la nostra guerra civil). Cap militància o entusiasme inicial li va fer perdre la capacitat crítica ni la voluntat de trobar el sentit profund de l’experiència humana. El seu pensament, proper als de Bernanos i Camus, és vist avui com l’intent honest i valent de reformular un humanisme d’arrel cristiana enmig de les grans turbulències ideològiques del seu temps, les que es van materialitzar descarnadament a la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Simone Weil va entreveure les limitacions de les grans idees revolucionàries a la pràctica i la facilitat de l’individu d’acabar engolit per dogmatismes col·lectius. I va veure, també, les insuficiències de la democràcia. Va adonar-se molt aviat que el sistema de partits, sindicats, etc., tendia fàcilment a pervertir el sentit profund de la llibertat d’expressió per reduir-lo a tota una altra cosa: la llibertat de propaganda. En aquests dies de soroll preelectoral es nota fins a quin punt hem acceptat que ens venguin llibertat de propaganda per llibertat d’expressió. Les batalles electorals d’avui dia exacerben la retòrica d’adular els fidels i renegar dels contrincants. Més que de guanyar es tracta de derrotar; de trobar més virtut en no pactar que no pas en posar-se al servei de grans majories. La Simone Weil es devia veure a venir el que em deia un del meu poble: “No em preguntis per qui votaré, noi. Jo no voto mai per ningú. Jo sempre voto contra algú!”