Tenir raó o ser intel·ligent

Podem entendre la realitat de forma objectiva o subjectiva. La forma objectiva seria la racional basada en la raó, en l’objecte i en el significat, mentre que la forma subjectiva seria la intel·ligent lligada a subjecte, a sentit i a la intel·ligibilitat. En el Globàlium de Xirinacs significat és objectiu i sentit és subjectiu, no són sinònims. El significat reposa en els diccionaris, les enciclopèdies i les bases de dades. El sentit s’il·lumina en el nostre interior després d’haver-ho llegit i entès. Entenem i trobem sentit o no, a un acudit o a un poema, quan encertem l’enigma de l’endevinalla o de les metàfores. Intel·ligència, del llatí inter i legere, significa llegir entre línies, llegir allò que no es diu o el contrari del que es diu. El sentit s’entén fent servir la intel·ligència. Hi ha qui sap pensar intel·ligentment dins d’ell mateix, i hi ha qui només sap pensar raonablement alienat en els significats externs.

La Il·lustració i la Revolució Francesa deïfiquen la raó. Kant posa la raó pura i la raó pràctica al cim del saber filosòfic i associa llibertat amb racionalitat. Fins i tot postula que la llibertat és justament el seguiment de la racionalitat. Xirinacs ens ho capgira. Diu que la raó es governa pel principi de no contradicció: A=A, una cosa és ella mateixa (principi d’identitat) o bé A no=no A, una cosa no és igual a una altra cosa (principi de no contradicció) tots dos són principis apaivagadors i esmorteïdors. I diu que la intel·ligència es governa pel principi de contradicció: A no=A, mai dues coses són estrictament iguals (principi d’alteritat) o bé A=no A, cada cosa porta a dins la seva pròpia contradicció (principi de contradicció). Aquests dos principis són inquietants i generadors de vertigen, però són estimulants i vivificadors. 

Hi ha una trista polèmica filosoficopsicològica. ¿Es pot pensar sense paraules? ¿Què és primer: la paraula codi o la idea personal? En un món racional com el nostre domina la creença que primer és la paraula i després el seu sentit íntim. Xirinacs ens ho torna a capgirar, ja que diu que hi ha moltes paraules que no entén i moltes claredats interiors inexpressades i fins i tot inexpressables. Segons els racionalistes, cadascú es crea, més o menys inconscientment, un idioma propi o idiolecte. Però la intel·ligència humana és ràpida com una centella i quan ha creat deu signes o codis propis ja ha creat alhora cent guspires intel·lectuals encara sense nom. Ens cal saber reconèixer el sentit. Un cert sentit comú, aquella oposició intel·ligent que no governa en el món objectiu peró que avisa, perquè hi veu on no es veu res, la nit transparent d’en Carles Cardó i la mà esquerra popular.