Rubí

Semblava bona notícia el pacte que van signar els partits polítics per no utilitzar la immigració en la confrontació electoral. És una qüestió massa sensible per barrejar-la en un debat no sempre curós, quan pot incitar discursos racistes i poc democràtics. Amb tot, el debat dels manters ha planat sobre la campanya barcelonina i ho ha fet d’una manera no prou elegant.

Una cosa són les declaracions de bones intencions i una altra és la realitat. I, certament, vivim en una societat bombardejada per actituds individualistes, un territori abonat a la insolidaritat i la xenofòbia, on és fàcil que es consolidi el discurs de la por del desconegut i el rebuig al teòricament diferent. D’exemples, els que vulgueu i en temps electoral, l’augment dels raonaments ultres.

Aquesta setmana, a Rubí, ha esclatat un tema prou expressiu de la realitat que vivim: la gent del barri de Can Rosés no vol que s’instal·li una residència per a menors estrangers no acompanyats (MENA) prop de les seves cases. Els veïns es mobilitzen, criden contra la directora general de la DGAIA, i arrosseguen l’alcaldessa del poble a una posició xenòfoba exclusivista, en què la primera autoritat municipal perd els papers i encapçala la moguda contra l’hotel d’acollida, abonant el fet que pot ser “un perill per a la convivència”.

Sorprenentment, l’alcaldessa socialista de Rubí és graduada social, però en el seu discurs local es queda políticament sola, ja que els altres partits miren cap a un altre costat i no es volen comprometre una setmana abans de les eleccions municipals. Les entitats del tercer sector i el Síndic de Greuges intenten mitjançar i alcaldia i veïns es tanquen al diàleg. Decebedor.