Candidats i candidats

De ple en la campanya electoral –si és que mai ho hem deixat d’estar–, aquests dies em toca recórrer diverses poblacions i seguir de primera mà els debats electorals municipals. I anant amunt i avall copses una altra realitat. Parlo de la política no professionalitzada, la que es practica en pobles mitjans i petits, de manera desinteressada però molt apassionada en la majoria dels casos, per persones que es coneixen cada carrer, pràcticament cada panot, del seu municipi. Candidats i candidates coneguts pels seus conciutadans per la seva participació en entitats socials i esportives del poble o perquè ja fa anys que dediquen el seu temps a l’Ajuntament. O per les dues coses alhora. Així són la gran majoria de candidats. Però hi ha una minoria que no compleix cap d’aquests requisits. Persones totalment desconegudes per als que han de ser els seus votants, ni amb desig de donar-se a conèixer. No és només que no viuen amb els seus veïns, que no seria tan important, sinó que demostren un total desconeixement del passat del poble, del seu present i, en conseqüència, no tenen cap proposta de futur amb cara i ulls. Candidats i candidates que assisteixen a aquests debats per obligació però sense convicció. Només tenen la finalitat de polemitzar sense arguments o bé passar del tot desapercebuts. Perquè no es volen vendre ells, només la seva marca. I saben de quin partit solen ser aquests candidats? Pensin en taronja.