La Terra es mou i nosaltres amb ella

Fenòmens com el del volcà d'Islàndia o les nevades del 8 de març ens recorden les febleses del món en què vivim, i que estem lluny encara d'entendre l'eternitat. La paralització que va provocar en moltes llars l'absència d'aigua, de llum, de calefacció i la poca capacitat de reacció per culpa de la mal entesa confortabilitat, ha reviscolat ara amb la gent desorientada als aeroports i les dificultats amb què s'han trobat aquests viatgers perduts per arribar a la seva destinació. Taxis a preu d'or, trens i línies d'autobusos sense bitllets, les companyies de lloguer de cotxes tenint alegries després de mesos de poca feina... Per no parlar de les penes que han hagut de patir els pobres jugadors del Barça i uns quants centenars de seguidors per anar a Milà en autocar i en cotxe. No fotem! Fa quatre dies, els qui tenien un mínim d'esperit viatger agafaven el Dyane 6 o el 4L i anaven fins a Grècia o el Marroc, i se sentien afortunats d'emprendre l'aventura. Ara el món se'ns fa petit perquè travessem la bassa atlàntica en vuit hores, i els més optimistes es pensen que vivim en l'abundància, quan no és més que un miratge. No hi ha prou consciència que fins i tot la societat del benestar, tal com l'hem entès fins ara, té data de caducitat. Vam passar d'un estat dictatorial a una democràcia monàrquica sense despentinar-nos i la ratlla continua a la dreta. El vodevil del Constitucional amb l'Estatut no es pot entendre en un vertader estat de dret. On s'ha vist que membres del Tribunal defensin què ha de dir l'Estatut? Quan hem perdut la sobirania popular? Tampoc no triomfen els que diuen que ens hem d'acomiadar d'Espanya. Com es fa? Com s'arreglen segles de malentesos i de mestissatge? La naturalesa està demostrant com canviar l'estat de les coses. Cal que nosaltres aprenguem a evolucionar, sense perdre el control i no caure en el caos.