Rivera no sap de drets

Neix la legislatura número 13 i ho fa tenyida de groc. No hi crec gaire, en presagis, però si ens cenyim als ingredients que té el context polític, van mal dades. Ahir les sessions constitutives al Congrés i al Senat van estar protagonitzades per la presència dels cinc presos polítics acatant una Constitució que els tenalla i uns diputats de l’extrema dreta i dreta que ho intentaven impedir mostrant un nul respecte pels més bàsics drets fonamentals: els de la llibertat d’expressió i d’ideologia. Ja fa trenta anys que el Tribunal Constitucional va permetre l’acatament de la Carta Magna fent servir la fórmula de “l’imperatiu legal”. I ho feia considerant que en un Estat democràtic que relativitza les creences i protegeix la llibertat ideològica, que entronitza com un dels valors superiors el pluralisme polític, que imposa el respecte vers els representants escollits per sufragi universal perquè són poders emanats de la voluntat popular, en aquest Estat, repetim, els magistrats van considerar del tot incongruent l’obligació d’acatar la Constitució imposant i prioritzant un formalisme rígid per damunt de qualsevol altra condició. És a dir, Rivera, Abascal i Casado violenten la mateixa Constitució que reclamen que s’acati, obliden el més gran valor fonamental i fan prevaldre una interpretació excloent davant d’una d’integradora. Per això els presidents Meritxell Batet i Manuel Cruz els van fer callar, per inconstitucionals.