La veu de la Minobis

“Braços en creu damunt la pia fusta, Senyor, empareu la closa i el sembrat, doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.” Aquesta Oració al Crist de la tramuntana, de Carles Fages de Climent, es recitava cada dia a L’hora de l’Àngelus des de Ràdio Popular de Figueres, i es va convertir en un símbol d’entitat d’aquesta emissora empordanesa. Ràdio Popular de Figueres, des del seu naixement, el 1961, tot i formar part de la COPE, va dependre només del Bisbat de Girona, almenys fins al 1980, quan en va assumir el control la Conferència Episcopal Espanyola. Suposo que pel fet de no estar sotmesa als dictats de Madrid, Ràdio Popular de Figueres, juntament amb Ràdio Olot, van ser de les emissores pioneres en l’ús del català. Just el 1961, la primera veu que s’hi va escoltar va ser la de Montserrat Minobis, que amb només 19 anys s’estrenava en el món de la ràdio i de la comunicació. Una etapa que la periodista figuerenca recordava, de com en ple franquisme, des de Figueres, es va obrir el camí a la llengua catalana a la ràdio, ja que pràcticament tota la programació es feia en català. Aquella emissora de l’Empordà va esdevenir una mena d’escola o punt de trobada de futurs periodistes, com Carles Sánchez-Costa, Jaume Guillamet, Just Manuel Casero, Jordi Negre i Alfons Quintà, entre d’altres. Montserrat Minobis va estar deu anys a Ràdio Popular de Figueres, fins que el 1971 va fer el salt a Barcelona, on treballant es va pagar els seus estudis de filosofia i lletres i ciències de la informació. Mai va abandonar el català a la ràdio, a les diferents emissores per les quals va passar; Radio España, RNE, Radio Peninsular o Ràdio 4, on va entrar quan es va crear, el 1976. Es va fer un lloc en el món radiofònic de la capital catalana i, com deia fa pocs dies Jaume Guillamet, Montse Minobis ha destacat per una trajectòria professional i personal marcada pel compromís democràtic, catalanista i feminista, com a primera degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, primera directora de Catalunya Ràdio i presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes. També ha fet televisió en català (en el programa Miramar, de TVE) i ha col·laborat en diferents publicacions. Dissortadament la veu radiofònica de la Montse Minobis es va deixar de sentir, fa pocs dies, quan va morir sobtadament.