Crear per viure

Aquests darrers dies i amb motiu de les eleccions municipals s’ha parlat –potser no prou– d’educació. S’ha parlat de quantes llars d’infants manquen, d’on es construirà el proper institut, qui sembla que serà el proper regidor en la matèria, etc. Moltes persones pensem que tot allò que es relaciona amb l’educació és una qüestió fonamental per a un país com el nostre, per al futur però també per al present i que és molt necessari que tinguem la capacitat d’iniciar –o reiniciar– un diàleg sobre el fons d’una matèria tan principal, un diàleg que no està sent fàcil de mantenir i culminar amb propostes que garanteixin la qualitat i l’equitat d’aquest elemental dret.

Però més enllà de l’aspecte general n’hi ha un altre poc reflexionat i que té a veure amb com ens construïm tots plegats com a persones responsables, cíviques i, sobretot, lliures: parlo de la creativitat. Seguim programes, currículums, fem exàmens sobre matèries llunyanes en el temps i l’espai, però no som prou competents a l’hora d’extreure, descobrir i treballar el que cada persona, cada un de nosaltres és capaç d’assolir com a resultat d’una elaboració interna, d’una barreja de sensacions o experiències o simplement del seu propi inconscient. I d’això se’n diu creativitat i és un valor primordial per a la vida. Tota persona pot ser i és, en algun aspecte, creativa, malgrat que potser ho ignora i no se sent capaç de posar dues ratlles en un paper. L’educació serveix també per desvetllar aquesta creativitat que aporta individualment i col·lectivament un gran avenç per a la societat.

I ens fem aquesta pregunta: què hi perdem deixant sense cultivar la creativitat, ofegada entre programes i exàmens? Doncs molt. No solament perdem capacitats intel·lectuals, tècniques actuals i futures per desenvolupar-nos des d’un punt de vista econòmic, sinó quelcom molt més valuós, llibertat i autonomia perquè la persona que és capaç de crear, és i voldrà continuar sent en el futur una persona lliure, que pensa pel seu compte i defensa els propis criteris, alhora que comprèn les posicions dels altres, una persona que necessita un espai propi més enllà del que està establert, siguin paraules o formes o sigui tot el que ella requereix per produir i eixamplar l’espai vital. I el que és encara més important: amb la seva manera pròpia de veure les coses enforteix la seva consciència i desenvolupa les seves potencialitats.

Això és el que jo demanaria als responsables d’educació i formació que pretenguin tenir una responsabilitat política, tal dia com avui que tornarem a decidir a les urnes: impulsar la creativitat, treballar per a la llibertat i pels drets de la ciutadania per tal d’avançar com a societat.