Keep calm
Independent
La política és necessària, però la societat és prou hàbil, àgil i competent per fer la seva vida de manera independent
És una solució imaginativa, pràctica i assumible per a un dels problemes que afecten molts municipis: oferir habitatge digne. Diumenge es publicava la notícia en aquest diari i em fa por que, enmig del deliri electoral, a qui n’hauria de prendre bona nota potser li va passar per alt. Els en faig memòria. La Gemma Busquets ens explicava la iniciativa de convivència col·laborativa que ha engegat un grup d’exestudiants de la UdG que s’han constituït en empresa depisoenpiso.com. La idea va sorgir de la necessitat d’aquest col·lectiu: el del jovent que es vol independitzar però no pot. La fórmula ha canviat sensiblement i l’inicial buscar companys de pis per repartir despeses s’ha convertit en llogar, a un preu més baix que el del mercat, una habitació lliure a un estudiant. El nou inquilí, a canvi, dedicarà una part del seu temps a ajudar aquella família. Funciona com el banc del temps. Els diners que t’estalvies en el lloguer els pagues en forma de temps que destines a qui t’ofereix un habitatge digne. Els diners que no perceps del lloguer te’ls estalvies en classes de reforç a la mainada, d’anglès, d’informàtica o senzillament de cangur o fas un estalvi de temps que hauries d’invertir/de perdre acompanyant-los a l’extraescolar de torn. Una solució que des d’aquesta jove empresa també es vol estendre i aplicar en el col·lectiu de la gent gran. El fet que les persones grans visquin soles els permet abordar dues realitats: la d’assumir el preu (més alt) del lloguer del pis i la solitud. Em trec el barret davant d’aquests emprenedors. Sovint veiem que les solucions als problemes que genera la nostra societat sorgeixen de la inquietud dels mateixos individus que la integren sense esperar que les administracions hi actuïn. Veure que des de la universitat es generen iniciatives que el que pretenen és millorar la convivència i la col·laboració entre els seus veïns perquè puguin viure millor em fa pensar. I m’adono que malgrat que la política és necessària, la societat és prou hàbil, àgil i competent per fer la seva vida de manera independent.