Sobre el risc financer després de l’1-O

Aquesta setmana s’ha parlat de l’informe que va presentar la comissió d’economia del Col·legi d’Economistes relatiu als efectes econòmics de la reacció de l’Estat al referèndum de l’1-O. L’informe descansa en les aportacions de 10 experts, agrupades en tres debats públics que es van celebrar: un sobre el 155, un altre sobre fugues de seus socials i el tercer sobre la retirada de dipòsits a càrrec del sector públic dels dos bancs que tenien seu a Catalunya; és a dir, CaixaBank i Banc Sabadell. Sobre aquest tema darrer, el de la retirada de cop i volta de milers de milions per part d’entitats públiques (Renfe, Adif, Puertos del Estado, RTVE,...) per forçar que deslocalitzessin la seu, no som conscients del risc en què es va incórrer... per als dos bancs, i tal vegada per al conjunt del sistema financer espanyol. Gerard Palacín, un ex-alt càrrec de La Caixa, on va treballar durant 48 anys, ens advertia del problema. El mateix Banc d’Espanya havia afirmat que una sortida sobtada de dipòsits de 1.000 milions podia arribar a ser fatal per a l’entitat financera que sofrís la pèrdua. No en van ser mil, sinó uns quants milers en el que, en opinió d’aquest expert, podria ser qualificat, ras i curt, de cop d’estat. Econòmic s’entén. I que podia haver tingut uns efectes pitjors que els que va tenir el cas de Lehman Brothers, que va provocar el trasbals financer més important de les darreres dècades a escala planetària. No dubto que algú estudiarà en el futur el risc en què es va incórrer amb la jugada temerària de l’Estat espanyol. D’acord amb Palacín, cap dels arguments que es van fer servir per justificar la fuga de les dues seus ha aguantat el pas del temps: el valor de les accions dels dos bancs ha baixat; els clients no rendibles s’han quedat sense banca al territori i, sobre els empleats, els acomiadaments no han parat d’augmentar. I és que, en realitat, potser no eren justificacions tècniques, sinó polítiques. Pensar que tot això ho va fer qui vigila per l’estabilitat del sistema econòmic i financer fa, senzillament, pànic.