Keep calm
La fotografia del rei nu
Jordi Sànchez no podrà assistir a la ronda de contactes amb Felip VI al Palau de La Zarzuela. En la seva interlocutòria, la sala segona del Tribunal Suprem argumenta que existeixen defectes de forma, perquè la petició hauria d’haver estat dirigida a Institucions Penitenciàries; però, per evitar un enèsim llançament de pilota entre institucions (una especialitat marca de la casa), no resisteix la temptació d’entrar en el fons de l’assumpte. Els estalvio la tortura de llegir l’escrit dels magistrats, però es pot resumir en dues idees. La primera, que la concessió a un pres preventiu de qualsevol permís extraordinari és una mesura “excepcional”. Un joc de paraules ben absurd. La segona, que Jordi Sànchez és “perfectament substituïble per qualsevol altre membre de la seva candidatura política”. Però resulta que l’article 99 de la Constitució espanyola (aquesta que sacralitzen o profanen a conveniència) estableix que “el rei, amb consulta prèvia als representants DESIGNATS pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern espanyol”. Per tant, no hi havia cap impediment perquè hi anés Jordi Sànchez, malgrat la seva suspensió com a diputat, perquè no està regulat qui ha de ser el representant que vagi a la trobada, i, òbviament, per a l’Estat espanyol deu haver-hi pocs tràmits més excepcionals que la ronda de consultes amb el rei. Durant aquests “feliços” anys de monarquia hem vist Joan Carles I i Felip VI fent-se fotos amb polítics corruptes, amb dictadors sanguinaris, amb caçadors d’elefants de Botswana o amb amants inconfessables. N’hi ha per triar i remenar. Però, segons sembla, cap d’aquestes imatges resulta tan incòmoda per a la monarquia com la que s’hauria fet amb Jordi Sànchez, perquè permetria mostrar al món sencer la dignitat d’uns polítics innocents avalats per les urnes amb la vergonya d’una monarquia imposada que, a més a més, va completament nua.