opinió
25-A: carta al meu amic regidor socialista
Em resisteixo a creure que al PSC no hi ha una colla de regidors i militants que veuen aquestes consultes amb una gran simpatia i complicitat
El país en aquest moment necessita gestos com el que tu podries fer
Benvolgut amic,
Em decideixo a escriure't aquesta carta oberta i impertinent per urgència, per confiança, per coherència. Per pertinència, fet i fet.
Malgrat núvols de cendra i de mediocritat, malgrat aquesta crisi –tan ofuscant, tan necessària–, s'acosta implacable el 25 d'abril, dia del referèndum sobre la independència de Catalunya a la teva estimada ciutat.
El teu partit –m'és igual si hi milites o no: està clar que el practiques– ha decidit fer veure que tot plegat és un foc d'encenalls negligible. No pas perquè s'ho pensin, sinó més aviat per por, em sembla. He llegit en aquest mateix diari declaracions de la més visible exponent del sector catalanista del PSC posant en dubte la conveniència de la independència del país amb arguments d'una poca solidesa esfereïdora: deia témer que la independència no acabés sent una enganyifa perquè sembla prometre'ns un futur sense problemes, i els problemes persistiran. Deia, literalment, «com ens va passar amb la democràcia durant el franquisme, que semblava que ho arreglaria tot». Així doncs, hauríem hagut de renunciar a la llibertat aleshores moguts per la mateixa por de la incertesa?
Jo, com tu, no sóc dels que creuen que la independència és la nostra prioritat número u com a societat. Potser no és tan sols cap solució. De fet, ben mirat, segurament ens portarà una colla de nous problemes. No et demano que votis sí. Només et demano que votis, i que ho facis com feu tantes coses els polítics: a la llum del dia i amb tants de flaixos com convingui. Que reconeguis amb aquest gest valent el mèrit i la lucidesa d'una ciutadania inquieta que de forma cívica i pacífica es revela i demana la paraula. Que recuperis el fil de tants discursos, cançons, llibres i converses de llibertat i de democràcia que hem sentit al llarg dels anys. Que legitimis amb el teu vot un procés exemplar que t'hauria de fer sentir orgullós de la teva ciutat i dels seus conciutadans. Més enllà d'una coherència amb la disciplina de partit que segurament t'incomoda més obeir del que et sabria greu trencar-la.
Com a regidor del PSC en una vila tan important, el teu gest no passaria inadvertit. Crec –espero– que series la pedra que desencallaria una riuada d'adhesions dins el propi partit. Em resisteixo a creure que al PSC no hi ha una colla de regidors i militants que veuen aquestes consultes amb una gran simpatia i complicitat. I necessiten una punta de llança, una primera pedra, un desllorigador valent que els obri pas cap a l'expressió lliure d'una legítima voluntat democràtica. Sé que estàs ficat en la política per altres motivacions tan o més nobles, i que no hi ets en tot cas per passar a la història, però creu-me que seria bonic ser amic del «regidor que va trencar el gel». El país en aquest moment necessita gestos com el que tu podries fer el proper diumenge. Poques vegades el teu vot podrà ser tan coratjós i transcendent, i la teva abstenció tan decebedora. Podem comptar amb tu?
