Colau enterra la nova política

En política, la dita “no diguis blat fins que sigui al sac, i ben lligat” té tot el significat i, per tant, fins dissabte vinent a mitja tarda no podrem dir que Ada Colau repeteix com a alcaldessa de Barcelona. De moment, el que és una evidència és que presentarà la seva candidatura i que això li assegura els seus 10 vots i almenys tres dels sis de la plataforma amb què Manuel Valls i Ciutadans s’han presentat a les eleccions. I, després de sentir Miquel Iceta dient que el PSC farà tot el que calgui per evitar un alcalde independentista, també ho és que també tindrà els nou socialistes de Jaume Collboni, tot i que, certament, si no arriba un acord abans... es faran pregar fins al final. I, amb això, els 21 vots necessaris, 21 vots que, certament, el candidat d’ERC, Ernest Maragall, no pot aconseguir de cap manera si Colau li nega, com ja ha fet en presentar-se, els seus.

Més enllà de la possibilitat que estiguem assistint a un mer teatre i que comuns i PSC ja hagin pactat que els primers es quedin Barcelona i els segons la Diputació de Barcelona i Tarragona, cosa que no veig tan clara perquè hi ha moltes incògnites obertes i moltes opcions de fer-los la guitza, l’operació iniciada per l’alcaldessa té altres riscos. D’entrada, enterra la nova política. Colau fa el que fan totes les formacions polítiques: mantenir-se al poder tot i perdre les eleccions, si l’aritmètica els hi permet. I acceptar els vots vinguin d’on vinguin. Tot plegat, legítim i, repeteixo, habitual en tots els partits. Ara caldrà veure si aquesta opció té conseqüències. Els comuns esperen que quatre anys continuant una política “d’esquerres i transformadora” els donaran la raó i que el votant de la seva opció sabrà veure que era l’opció adequada. És possible, però no sembla pas que Colau se’n pugui sortir, de la quadratura del cercle, i, per tant, un cop alcaldessa, adeu al tripartit. I no veig el PSC votant gaires de les propostes transformadores de Colau. Els comuns han perdut les eleccions en una quarantena de barris on el 2015 van ser la primera força. Caldrà veure on els porta aquest nou gir.