Això és seriós

Els savis i els poetes ho han repetit fins i tot abans que l’amenaça se’ns tirés al damunt: la natura no és un lloc per visitar ni per fer-hi fotos per als fons de pantalla: és la llar. No n’hi ha prou de generar sentiments de culpa passatgers amb quatre anuncis amb imatges de mars de plàstic, ni amb quatre documentals amb xemeneies fumejants que molta gent oblidarà un cop exclamat l’aiaiai momentani, ni d’apel·lar a la mala consciència dels consumidors compulsius, perquè aquesta dura poc. Tampoc seran definitives les grans proclames oficials ni els cops al pit de les empreses, les pitjors responsables, que acudiran per a la foto dels mitjans o per al viral de Twitter. El planeta se’ns fa malbé ja fa temps, perquè el sistema converteix els humans en plaga, més vergonyant que qualsevol altra perquè és autoconscient. No és que no calguin accions divulgatives i de conscienciació ciutadana, per descomptat. Però no n’hi ha prou. Com mai no n’hi ha hagut prou de denunciar injustícies, abusos i crueltats. Al costat de la força dels consumidors, que cal valorar i que poden reduir el consum de plàstics, les emissions i tota la seva petjada ecològica, calen plans ambiciosos de mirada àmplia, amb una legislació vigilant i severa, especialment per a les grans corporacions. Cal la implicació de totes les administracions, sense excepció ni excuses competencials. I sancions doloroses, que piquin als comptes de resultats. Per això serà tan difícil...