Una qüestió nuclear

La discussió sobre si a Catalunya li convindria o no la independència ha arribat a un punt de bloqueig que moltes persones obliden els motius pels quals són partidaris d’una opció o una altra. Comencen a quedar lluny en la memòria aquells temps en què l’independentisme anava eixamplant la base a través de dades i no de pactes. Sovintejaven els estudis que evidenciaven la discriminació territorial de Catalunya respecte del conjunt de l’Estat espanyol amb independència –perdó– de l’origen, la llengua o l’opció política de cadascun dels seus ciutadans. El cas és que la precipitació dels esdeveniments i l’acceleració del procés van polaritzar les posicions i van començar a desaparèixer dels titulars i articles les notícies que, d’altra banda, eren un viver per als partits independentistes. Aquests dies n’hem tingut unes quantes i han passat desapercebudes. N’hi ha una que és molt gràfica sobre això que vull dir. El Tribunal Constitucional s’ha carregat l’impost que va crear la Generalitat per cobrar a les centrals nuclears instal·lades a Catalunya i dedicar-ne l’import a la revitalització dels territoris on estan establertes. No només això, sinó que ara l’administració catalana haurà de tornar-los els impostos cobrats aquests anys, que, sumats als interessos de demora, són 35 milions d’euros. L’argument del Constitucional és que el govern espanyol ja cobra aquest impost a les nuclears i que, per tant, la Generalitat ho ha de deixar de fer. El problema és que, ara fa uns mesos, el mateix tribunal va donar la raó a Extremadura per una qüestió semblant, en aquest cas amb les elèctriques. Així, doncs, el que s’ha presentat com “un dels estats més descentralitzats del món” –argument amb què es pretén desmuntar les aspiracions sobiranistes– no permet a les seves dites comunitats autònomes cobrar un impost a les nuclears i revertir l’esforç econòmic al territori que les acull. Per cert, el recurs el va presentar el govern de Rajoy i el de Sánchez no ha fet res per revertir-ho.