Punt... i seguit

Després de quatre mesos, o, el que és el mateix, 52 sessions i, per tant, 52 trasllats des de la presó fins al Tribunal Suprem, d’escoltar prop de 500 testimonis, passar dos dies sencers veient vídeos de forma descontextualitzada, etcètera, Manuel Marchena va pronunciar ahir el típic “vist per a sentència”. Tant de bo sigui veritat i tots aquests dies al Suprem hagin servit, almenys, perquè es redacti una sentència a posteriori. Això, però, en un judici polític en què el mateix cap d’Estat ha demanat a jutges i fiscals que arribin allà on no ho facin els polítics, és molt difícil. En tot cas, la sentència no marcarà, sigui la que sigui, cap punt final. Serà un punt... i seguit que farà que el següent paràgraf vagi en una o altra direcció.

D’entrada, cal ser conscients que fiscalia i advocacia de l’Estat demanen unes penes elevadíssimes de presó per al govern legítim i també que absolutament tots els recursos per demanar la llibertat provisional han estat denegats, cosa que no és pas cap bon presagi. De fet, en els seus al·legats finals, les defenses, a banda de demanar l’absolució dels 9 membres del govern i dos activistes socials jutjats, demanen la llibertat provisional dels nou d’ells que pateixen el càstig preventiu de la presó. La decisió de la sala també serà una pista.

En tot cas, si el dia 31 de juliol, o a la tardor, el Tribunal Suprem sentenciés que no hi ha ni rebel·lió ni sedició, cosa inviable veient els seus escrits contra les llibertats provisionals, i la condemna fos per malversació i, per tant, a menys anys de presó, seria igualment una vergonya democràtica. I és que es jutja un govern legítim que, amb tots els seus errors, va tirar endavant un mandat popular. Sí, a l’altra banda no es va voler fer política, però això no és pas responsabilitat dels jutjats. Aquesta ja la decidirem els ciutadans en les eleccions. La sentència, doncs, serà un punt i seguit perquè l’objectiu final d’una part molt important dels catalans, en augment des del 2012 per molt que es vulgui dir el contrari, serà exercir el dret a l’autodeterminació. I això és el que s’haurà d’afrontar si es vol posar el punt final a aquest conflicte.