Milions solidaris

Fa pocs dies, TV3 va muntar un programa per agrair i celebrar el rècord absolut de recaptació de la darrera edició de La Marató dedicada al càncer; més de 15 milions que diuen molt sobre la generositat de l’audiència de la cadena pública. Unes setmanes abans, els responsables de la Caixa de Solidaritat feien balanç dels milions recaptats des del 2017 i, a la vista de la fam venjativa de la justícia espanyola, demanaven que no s’aturessin les aportacions; prop de 10 milions diuen molt de la solidaritat dels demòcrates –no necessàriament independentistes– que veuen injust i desproporcionat el tracte que reben els nombrosos imputats als jutjats. Les aportacions a La Marató i a la Caixa de Solidaritat són individuals i voluntàries. Tanmateix, en el dia a dia, cap català –independentista, unionista o amb disfressa d’equidistant– no s’escapa de la generositat. Uns 40 milions diaris se’n van a Madrid i no tornen. No es tracta de cap robatori, sinó d’una aportació solidària i marcada per una llei que l’Estat no acostuma a complir. Els catalans, que són un 16% de la població i aporten més del 19% del PIB, han rebut poc més del 10% de la inversió estatal, entre altres motius, perquè l’Estat només va executar el 57,7% de la inversió pressupostada. Això diu Hisenda amb dades del 2018, quan el país estava sota la “protecció” del 155. I com que Madrid no es refia d’un govern de suposats independentistes, el fet d’haver complert els objectius de dèficit té premi: la Generalitat haurà de pagar més de 35 milions a les nuclears per ordre del TC. A més, bona part de la meitat dels 200 milions d’inversió del supercomputador aniran a càrrec del ministeri i de la Generalitat. Ja han endevinat qui pagarà tot això? Doncs, vagin sumant diners i restant serveis. Potser massa generosos i solidaris.