Eleccions a la Cambra

Mentre que a Barcelona la renovació dels membres de govern de la Cambra de Comerç ha estat notícia constant, amb l’adveniment de gent nova que s’ha guanyat el domini d’aquella institució, a Girona tot ha tingut un to baix, hermètic, que ha culminat amb l’elecció de Jaume Fàbrega com a president. Una persona amable, raonable, de pensament desconegut, que fa molts anys que és a la casa. Completen la llista noms triats per la importància de les empreses que representen. Voldríem descobrir-hi algun perfil innovador, però ens costa. Les semblances ens empenyen a dir que Girona s’ha inhibit, i ha perdut una oportunitat per situar saba nova en els llocs clau.

El primer que hem sentit és que la Cambra no disposa de les aportacions econòmiques que havia tingut quan era obligatori contribuir-hi. No és un motiu suficient per només anar tirant. Els electes tenen una gran responsabilitat. La Cambra havia estat el nucli integrador de l’emprenedoria gironina, el focus de discrepància i de denúncia davant els abusos del poder i de les grans multinacionals. A la seva sala d’actes, presidida per aquell mural simbòlic, s’hi celebraven conferències, estudis, debats i presentacions. Constantment ens sentíem impel·lits a assistir-hi si volíem estar al corrent de l’economia i l’empresa. Una incessant activitat, una excel·lent palestra, que no havia de costar gaire pressupost, però que exigia gestió, seguiment, inventiva i compromís dels convocants. Després s’ha anat esllanguint. No recordem la darrera convocatòria a un acte públic. Potser només era per a les elits.

Però hi ha un aspecte cabdal: la davallada que ha sofert Girona en els darrers deu anys, l’ensorrament de bancs i caixes gironines, la multiplicació de concursos de creditors, l’acaparament del comerç a mans de gent forastera, les grans àrees que s’han menjat amb patates el comerç a la menuda, les infraestructures encallades, la falta de connexió amb els poders públics, la carestia dels salaris, demanaven una intervenció decidida, que no es va produir suficientment.

Ara és hora d’alçar la veu, de denunciar incompliments i agressions contra el comerç, fer-se sentir en els fòrums econòmics, consultar als empresaris, proposar solucions... Tot això surt barat, però exigeix compromís, línies clares, i treball, molt de treball. I el primer que haurà d’estirar el carro és el nou president. En un col·lectiu com aquest, tot queda en mans del que va al davant. Voldríem que recuperés per a la Cambra l’eficàcia i la imatge que havia tingut en temps dels presidents Sarasa, Ferrer i Ginès. No ens cal una actuació respectuosa; s’ha de trencar motllos. Per fi, els temps, ara sí, estan canviant. I la Cambra ha de liderar aquest canvi en l’àrea mercantil que li pertoca.