Cabrera d’Anoia

El 26 de maig, al municipi de Cabrera d’Anoia, el PSC va ser el partit més votat. Va obtenir 269 vots i això es va traduir en quatre regidors. Esquerra Republicana també va assolir quatre regidors, per bé que va quedar a 29 vots darrere dels socialistes (240 en total). En tercer lloc, Ciutadans. Amb 98 paperetes, la formació va tenir dret a un regidor. També s’hi van presentar Podem i Junts per Catalunya, als quals, tot i passar del 5%, l’assignació d’escons per la llei d’Hondt els va deixar sense representació. Així doncs, de 9 regidors, el PSC en va obtenir 4; ERC, també 4 i Ciutadans, 1. La majoria absoluta, per tant, està als cinc regidors. En cas que no s’hagués constituït una majoria de cinc diputats, el PSC hauria tingut l’alcaldia per la seva condició de formació més votada. Però davant d’aquesta possibilitat, ERC i Ciutadans van pactar entre si. L’únic regidor del partit d’Albert Rivera va fer alcalde el candidat del partit d’Oriol Junqueras i no pas el candidat del partit de Miquel Iceta i Pedro Sánchez. Per la seva raresa, la notícia va tenir força ressò. El que potser no s’ha sabut tant és que, al cap de 48 hores, Ciutadans va expulsar aquest únic regidor –Antonio Lanuza– pel fet d’haver donat suport al candidat republicà i no al socialista. L’expulsió de Lanuza va ser pràcticament simultània al trencament de Ciutadans amb Manuel Valls per haver fet Ada Colau alcaldessa de Barcelona. Però farà el mateix a Cuarte de Huerva (Osca), perquè els seus dos representants han pactat amb el Partit Aragonesista. I també a Canals (València) i Teulada (Alacant), que, en aquest cas, han facilitat alcaldies de Compromís. Allà on Ciutadans ha propiciat governs municipals amb formacions que no siguin PP o PSOE, la direcció del partit ha estat implacable: expulsió immediata. No ha passat el mateix quan regidors –i fins i tot diputats autonòmics– de Ciutadans han arribat a acords amb Vox. En aquest cas, es mantenen en el càrrec.