Europeus incòmodes

Impecable, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià, Josep Subirana, aquest dimarts durant la gala de lliurament dels premis a l’Energia Sostenible de la UE a Brussel·les. Quan la presentadora de l’acte va voler tallar el seu discurs a favor dels presos polítics catalans i en contra de la repressió a l’Estat espanyol, Subirana no es va deixar intimidar, tot el contrari, va deixar les coses ben clares al públic que omplia l’acte: “Sé que això els fa sentir molt incòmodes, però més incòmodes estem nosaltres.”

La frase no podia ser més oportuna i va deixar en evidència la presentadora, que, efectivament, tal com es pot veure al vídeo, realment s’estava sentint incòmode amb la intervenció “política” de Subirana.

De fet, podríem dir que Subirana va definir perfectament l’estat d’ànim que envaeix molts europeus, i també molts espanyols, quan els catalans els comencem a explicar les nostres reivindicacions. Quants cops no ens hem trobat davant europeus, que se’ns han definit com a demòcrates de dalt a baix, que ens qüestionen el nostre dret a decidir o que dubten clarament de les nostres denúncies contra l’Estat? Escoltant-nos amb respecte, però al mateix temps mirant-nos amb condescendència, com dient: “Miri, vostè és l’enèsim català que m’explica aquesta història. No cal que continuï.”

El que no et diuen és que volen que callis perquè s’estan sentint incòmodes, entre altres coses perquè, inconscientment, saben que no estan fent, com a demòcrates, el que haurien de fer. El mateix amb molts espanyols, cansats i també incòmodes, com els europeus, amb el nostre discurs. Amb la diferència que, a les Espanyes, sovint la resposta és, fins i tot, agressiva i de menyspreu.

La qüestió és que, al ritme que marca Espanya, els europeus en tenen per temps de sentir-se incòmodes amb el nostre discurs. De fet, com més incòmodes, millor. Potser així algun dia miraran cap al sud i veuran que, en un petit racó del continent, la llibertat i la democràcia estan en perill. I ja se sap, com diu la dita, quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar.