Vots gratuïts

L’alcaldessa de Barcelona va emfatitzar, abans de la seva segona investidura, el caràcter gratuït dels vots de Manuel Valls per excusar la jugada estrambòtica que estava disposada a fer per mantenir el seu càrrec: “Tots els vots que vinguin, benvinguts siguin per a la investidura.” Com que la vida en general no sol funcionar a còpia de regals –i la política encara menys–, farem bé de desconfiar d’aquesta faula en la qual un personatge tan ambiciós com mancat d’escrúpols es converteix, com per art de màgia, en un follet que ha vingut a complir desinteressadament els desitjos d’Ada Colau. Mentrestant sembla que el PSC i Ciutadans estarien mantenint converses per acordar el govern de la Diputació de Barcelona. Més o menys així ho reconeixia Celestino Corbacho aquest dimecres passat a El Matí de Catalunya Ràdio, oferint-se per ocupar algun despatx del capdamunt de la rambla de Catalunya i disposat a parlar de Núria Marín –posada a dit pel mateix Corbacho en la successió a l’alcaldia de l’Hospitalet– com a presidenta de l’organisme supramunicipal. Hi ha un petit inconvenient perquè els uns i els altres facin aquesta operació, que és que el PSC i Ciutadans no sumen i, per tant, necessitarien el suport dels comuns. De la mateixa manera que els regals no són el nostre pa de cada dia, tampoc ho solen ser les casualitats, ni les caramboles, ni la xamba. De moment la jugada de dissabte passat i l’espectacle posterior han permès que Colau tornés a esdevenir alcaldessa podent dir que no es deu als vots de Ciutadans, i Ciutadans, alhora, pot anar dient que els seus vots no han servit per fer Colau alcaldessa. Tots contents fingint coherència. I ara Corbacho amunt, Corbacho avall, trencadissa cap aquí i discussió cap allà, podem trobar-nos, com qui no vol la cosa, amb un pacte PSC–Ciutadans–comuns a la Diputació de Barcelona, que seria la devolució del préstec amb els corresponents interessos. Deien Colau i Valls que els vots eren “gratis”, i ara, si li pica, grati’s.