Keep calm
Un nou tripartit?
El problema d’habituar-se a dir mentides un dia sí i l’altre també és que a vegades t’acaben picant la cresta
L’entorn del president francès, Emmanuel Macron, ha hagut de desmentir, una vegada més, Albert Rivera. El problema d’habituar-se a dir mentides un dia sí i l’altre també és que a vegades t’acaben picant la cresta. Ser els portaveus de les principals falòrnies sobre allò que passa a Catalunya ha sortit fins ara gratis als dirigents taronges, però posar les mentides en boca d’un president francès ja és una altra cosa. La grandeur...
Com gratis sembla que sortirà el vot per a Ada Colau que va emetre el regidor Celestino Corbacho. Malgrat les desautoritzacions de la segona fila ciutadana, Carrizosa ja ho va deixar clar: Corbacho és un dels seus. I Celestino, més content que un gínjol, és clar. Tan content que no s’ha estat d’explicar que el seu allunyament de Valls i la seva nova aproximació als de Rivera han tingut lloc a causa del fet que no vol perdre el càrrec a la Diputació de Barcelona que se li havia promès. Realment, quan veig aquest idealisme, aquestes polítiques tan pensades per al bé comú i tan allunyades del benefici personal, no puc deixar de commoure’m! Però, bromes a part, el cert és que, si res no ho evita a darrera hora, Celestino Corbacho entrarà de nou per la porta gran i amb un càrrec a la Diputació de Barcelona. Aquest cop, però, de bracet de Ciutadans i gràcies al pacte que, diuen les males llengües, aquest grup ja té des de fa dies tancat amb el PSC de Jaume Collboni. I, com que entre els dos no sumen, aquestes mateixes males llengües indiquen que qui posaria els vots que falten seria... el partit d’Ada Colau. Aquesta seria la torna de l’estrambòtica aliança que ha permès a la dirigent dels comuns revalidar l’alcaldia, malgrat haver estat superada en vots per Ernest Maragall. Però no es preocupin, si això acaba succeint, ben aviat trobarem tot de giragonses per justificar allò que hauria de ser injustificable. Encara que per fer-ho hàgim d’alabar la realpolitik i eliminar la coherència i, fins i tot, la dignitat. Just el contrari del que Colau, Asens i els seus fins fa quatre dies propugnaven.
