Els gestos de Sánchez

Des de la moció de censura que el va fer president del govern gràcies, entre d’altres, als vots d’ERC i, llavors, el PDeCAT, molt s’ha parlat del diàleg i els gestos de l’actual president del govern en funcions, el socialista Pedro Sánchez. Seria absurd negar que, contra la barra i mala fe popular, la seva mera presència va destensar un pèl la política espanyola; però, vaja, no gaire res més. I pel que fa a Catalunya, doncs res de res, tot i admetre que és difícil sortir de l’atzucac en què el PP va situar el conflicte en judicialitzar una qüestió política. En l’actual legislatura, que tot just comença, Sánchez va fer un altre gest en convertir Meritxell Batet i Manuel Cruz en els primers catalans a presidir el Congrés i el Senat. Batet i Cruz també van tenir el seu gest i, aplicant no pas el reglament de les seves cambres sinó una llei i, per tant, fent la feina que havia de fer un jutge, van suspendre els diputats catalans que són presos polítics. Ah, i el gest va anar més enllà perquè els van suspendre de sou i, alerta, també els van deixar sense cotitzar a la seguretat social, cosa que no havia fet ni el jutge Pablo Llarena amb els presos polítics que eren diputats al Parlament. Suposo que tot plegat en nom del diàleg.

Sánchez té un llarg historial de gestos com aquests. O de diàleg. Com ara quan va acusar els independentistes d’haver dinamitat el seu govern en no aprovar-li un pressupost que, oh, sorpresa!, mai es va asseure a negociar amb ells. Prèviament, va dur el consell de ministres a Barcelona el 21-D per aprofundir en la humiliació ja que era just l’aniversari de les eleccions del 155. Ah, i a Barcelona va aprovar, per decret, el SMI, allò que només podia tirar endavant si ERC i el PDeCAT aprovaven els pressupostos. Però els gestos, legítims però que mostren quin tarannà hi ha darrere, continuen. Dimarts vinent, Sánchez desviarà l’atenció entrevistant-se amb Batet per posar data a una investidura encara sense suports per evitar que es parli del fet que uns dos milions de persones han votat uns eurodiputats que han de prendre possessió aquell dia, contra la seva voluntat. Un nou gest de diàleg.