Elits i democràcia

La candidatura Eines de País ha guanyat clarament les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona i també ha col·locat gent en altres cambres del país. Sens dubte ha estat una sorpresa, potser per a la mateixa candidatura, i sobretot per als candidats de les elits tradicionals de la Cambra (i de l’empresariat) així com per als ideòlegs (intel·lectuals orgànics) d’aquestes elits, que ho han descrit com un “veritable xoc”.

Aquests ideòlegs es pregunten com és que ha passat això, i donen una resposta evident en una democràcia: els potencials votants de les elits tradicionals de la Cambra no varen anar a votar de manera suficient, al contrari que els de la candidatura guanyadora. Es pregunten per què va passar, i són curioses, i profundament antidemocràtiques, les raons que donen. La principal és que es va canviar el procediment de votació en un doble sentit: es va permetre el vot electrònic i, a més, es va posar fi al sistema tradicional d’elecció que consistia a pactar prèviament, entre les elits de la Cambra i de l’empresariat, els candidats que acabaven guanyant. Com que ara han anat a votar més empreses petites i autònoms i hi havia diferents candidatures no pactades, s’ha produït un altre resultat. La conseqüència ha estat que les elits tradicionals han perdut, i per això aquest nou procediment no els agrada i el fan culpable de la seva derrota. En cap moment reconeixen que, tot i que el nivell de participació continua essent baix, ha estat molt superior al que era tradicionalment en aquestes eleccions i, per tant, relativament més democràtic. Al contrari, s’atreveixen a dir que l’estratègia que ha seguit Eines de País “és perjudicial per a la democràcia” i fins i tot es pregunten “com es pot frenar aquesta estratègia antidemocràtica”. I els ideòlegs ens parlen d’una suposada literatura acadèmica segons la qual certs activismes socials a vegades no són beneficiosos per a la democràcia. Es refereixen a “la seva democràcia” i només se’n recorden quan perden.

Perquè la democràcia significa que cada persona té un vot, independentment del seu estatus social, i en aquest cas, que cada empresa (gran, mitjana, petita o molt petita) també té un vot. O no? Potser això és només quan els convé o quan els afavoreix? Sembla que les elits i els seus ideòlegs preferien la situació anterior, en què anava a votar molta menys gent i els elegits eren pactats anteriorment entre les elits de les grans empreses. Un sistema que recorda molt, salvant les distàncies, la xacra que va representar el caciquisme en l’època de la primera restauració borbònica.

A més, en la línia del nacionalisme espanyol més radical, també afirmen que això introdueix una nova fractura, perjudicial, en la societat catalana. En aquest cas, segons ells, entre les petites empreses i les mitjanes/grans. No deu ser, més aviat, que fins ara les grans empreses i les seves elits feien i desfeien segons els convenia a la Cambra i ara veuen que aquests privilegis se’ls poden acabar?