Deliri

Jordi Casanovas, el dramaturg que tan bones hores de teatre ens ha donat, presenta aquest Grec 2019, el festival d’estiu que ja ha arrencat la seva programació a Barcelona, Valenciana (La realitat no és suficient). Un espectacle que beu del teatre documental i que grata en tres eixos que van marcar els anys 90: el crim de les noies d’Alcàsser i l’explotació mediàtica que se’n va fer, els excessos del mandat d’Eduardo Zaplana, i la línia d’oci que es va moure amb l’etiqueta de la “Ruta del Bacalao”. Casanovas parla de deliri, més que dels excessos que va suposar aquest viure sense dormir.

Toni Gomila, un altre dels bons bons, hi presentarà Rostoll cremat, on en aquest cas ens parla de Mallorca, de com ha acabat transformant el turisme els mallorquins, ja sigui que treballen al sector o que senzillament conviuen amb els excessos del turisme. Seríem davant d’un altre deliri.

Aquest fris sobre el present als Països Catalans l’arrodonirà Sol Picó i la banda Chapicó, que porten Animal de séquia, una exploració en la cultura popular del País Valencià que també es fixa en l’evolució de la tradició.

N’he parlat amb tots tres, en conversa a les biblioteques, i les seves paraules i reflexions em ressonen i projecten ara que tenim un altre exemple de deliri en forma de foc forestal desmesurat i devorador. Com passa sovint, la velocitat que ha agafat el nostre temps genera retards. El més urgent, apagar l’incendi, tapa un debat més de fons. Quin país tenim, quin país hem fet? I el debat que ofereix al Principat aquest incendi, el permet d’una manera més agradable, allunyada de la tragèdia, l’escenari. En tot cas el deliri seria el fil que uneix cada un dels plantejaments. Com hem canviat, i què estem disposats a canviar en les nostres pràctiques i vides per corregir aquest present més aberrant, amb una economia extractiva, que buida territoris i en satura d’altres, i on el diner, i un canvi de valors brutal, ho capgira tot. L’incendi de la Ribera d’Ebre, deia Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, el projecte que pensa i repensa un Priorat amb paisatge cultural agrari patrimoni de tots, costarà d’extingir, però fa anys que s’estava preparant.