Pendents del tribunal

La política catalana continua més pendent que mai dels moviments que pugui fer el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, i de les repercussions que pugui tenir la resolució d'aquesta setmana del Parlament de Catalunya per demanar la renovació dels membres de l'alt tribunal. Això passa a Catalunya, mentre que a Madrid cap d'aquests dos temes no figura com a destacat en les agendes polítiques.

Des de Catalunya –amb més o menys força–, s'intenta convèncer el PSOE i el PP que cal desencallar l'Estatut, i la contesta és que no es veu com a prioritat, perquè l'Estatut, segons el PSOE, segueix el seu curs i s'està desplegant. De fet, ni el PSOE ni el PP, ara per ara, no s'han vist amenaçats des de Catalunya. El PSOE creu que podrà frenar qualsevol intent «desmesurat» dels socialistes catalans. Els dos partits majoritaris no veuen la necessitat urgent d'haver de renovar el Tribunal Constitucional. No escolten ni les proclames dels catalans, ni les consultes del 25-A, ni que pugui haver-hi un avançament electoral a Catalunya, que significaria que els partits espanyols haurien de fixar les seves posicions en els actes electorals catalans.

En temes judicials, la política espanyola mira de lluny les repercussions de la política nacionalista o fins i tot autonomista. Passen de llarg i no escolten, perquè creuen que l'estat de les autonomies està prou bé i no cal donar-hi tantes voltes. L'eix de la picabaralla de la política espanyola està centrada, ara per ara, en temes de corrupció. Un exemple és el fort impacte que té la renúncia de l'extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas al seu escó de senador, i la també renúncia de Jesús Merino a l'acta de diputat. La condició parlamentària havia concedit als dos imputats en la trama corrupta del cas Gürtel la protecció de la política. Però ara han quedat a les mans del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), i un cop fora de la política cal suposar que voldran esquitxar a tort i a dret tant com puguin, malgrat que són molts els que pensen que tot plegat és una estratègia perquè el cas Gürtel quedi en res i vagi a parar en un cul-de-sac i passi el temps sense que se sàpiga què va passar. Qui no voldria deixar escapar res des de l'Audiència Nacional seria el jutge Baltasar Garzón. Però, és clar, tot dependrà de la prèvia suspensió sine die del magistrat com a titular del jutjat d'instrucció número cinc de l'Audiencia Nacional.

Baltasar Garzón escriu, en el pròleg del llibre Castigar la corrupción, que la clau per investigar els corruptes és «un poder judicial fort, independent i inamovible»... Això és el que cal, fins i tot per resoldre la situació de l'Estatut.