Mar de plàstics

A casa tenim una paperera petita al lavabo, una altra al despatx des d’on treballo i una tercera vora la tauleta del menjador on els nens escriuen, dibuixen i fan manualitats. La brossa la dividim segons si generem deixalles de plàstic, paper o de rebuig i al poble tenim la sort de trobar una paperera a cada cantonada o a cada pocs metres. També fem ús de la deixalleria mòbil per a l’oli i els residus especials i la roba infantil l’heretem d’amics amb fills més grans i la fem circular amb d’altres si no l’han trinxada. No som ni exemplars ni una família modèlica. Tenim sentit comú i certa visió de com de negre pot esdevenir el futur. Els draps bruts, diu la dita, es renten a casa i el sentit literal diu també que de la merda pròpia se n’ha de fer càrrec cadascú. Som conscients que en generem massa, de residus, i el present ha de ser ara ja generar-ne menys. Encara no anem amb la carmanyola a les botigues però doneu-nos temps, que ho aconseguirem.

Un estudi de l’ONG Fons Mundial per a la Natura (WWF en la seva sigla en anglès: World Wildlife Foundation) assenyala Barcelona com la segona zona de la costa mediterrània més contaminada per residus de plàstic, amb 26,1 quilos d’aquest producte petroquímic per quilòmetre de platja i a darrere de la regió turca de Cilícia (31,3 quilos) i a davant de València (12,9 quilos). Si això no ens fa canviar d’hàbits amb petits gestos, ja em direu què ho farà.