Novament els ‘americanos’

Des de fa uns quants anys, el mes de juny serveix per bufar les cendres que emmascaren la història de Lloret, i tornar a posar d’actualitat aquell capítol ric en anecdotari que té per protagonistes els americanos. A Lloret sempre els hem anomenat així. Si algú fa servir l’adjectiu indiano o és per buscar un sinònim i variar la redacció o bé és per una badada. A la resta d’Espanya està bé que parlin dels indianos. D’una manera o altra van continuar les expedicions dels qui havien volgut anar a fer fortuna ja des de l’època del descobriment i és evident que encara seguien el clixé dels seus avantpassats que buscaven les Índies. Als catalans les Índies ja no els deien res, i tenien molt clar que anaven a un clap del continent conegut per Amèrica, fos al voltant del Carib o per la banda del riu de la Plata, sobretot. Ara que gairebé ja no ens queden vestigis d’aquella gent que va fer fortuna a l’altra banda de l’Atlàntic –de la que no hi va fer fortuna ni se’n parla– hem ressuscitat personatges, tradicions, històries, begudes i gastronomies. Un cap de setmana, a mig juny, el passeig s’omple de botigues i botiguetes que rememoren les cantines i bodegas d’ultramar –si us hi fixeu bé, però, hi coneixereu els mateixos artesans que tornen pel novembre per la Fira Medieval, disfressats de pagesos de remença, guerrers i cavallers– i, mentre n’admireu els productes –xocolata, tabac, rom...– us passen pel costat belles senyoretes vestides com en el segle XIX. Aquells dies hi ha, fins i tot, alguna conferència per avivar la història. Els incansables David Barba i Montserrat Sala han descobert ara un productor de rom lloretenc la competència del qual era molt temuda per la família Bacardí. I no solament hi ha músiques caribenyes amunt i avall del passeig i tastets i daiquiris i còctels a dojo. Un prestigiós hotel, el Delamar, de la família Frigola, amb parents relacionats amb l’aventura d’ultramar, cada any s’afegeix amb molta dignitat a l’oferta commemorativa. L’assistència a la revetlla dedicada als americanos ens ha permès, enguany, poder contemplar les obres fetes a la planta superior de l’establiment, que han convertit en una immensa terrassa a diferents nivells, des d’on s’albira una vista magnífica, i gaudir d’unes hores de calma, música ambiental agradabilíssima i un assortiment de canapès i begudes, totes amb el segell de l’altra banda de l’Atlàntic. I, sobretot, també permeten compartir converses que ens tornen a l’època dels nostres emigrants.