Fronts

ERC proposa, si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut, un front comú per reaccionar. Qui hauria de formar aquest front? Se suposa que els més agreujats, que en el pla parlamentari són els partits que van demanar el «sí» en el referèndum –CiU, el PSC i ICV– i els que van votar al Congrés dels Diputats el projecte escapçat –a més dels anteriors, el PSOE, el PNB, el BNG i CC–. Però des de la perspectiva republicana no es tractaria d'una ingerència judicial en un compromís polític entre els representants dels espanyols i els dels catalans, sinó que seria una intolerable agressió d'Espanya contra Catalunya, per mutilar un text referendat pel poble català, motiu pel qual no hauria de grinyolar un front format pels que van demanar el «sí» i per un dels que va demanar el «no». Quan es tracta de defensar la pàtria, s'han de deixar de banda les petites incongruències, com la de demanar un govern de concentració a quatre per defensar un estatut que l'any 2006 era tan dolent que va valdre la pena trencar un govern de tres per evidenciar-ho.

La veu del poble s'ha de fer respectar, i cal ser molt fi d'orella per interpretar-la correctament. Fa quatre anys el poble va dir clarament que aquest Estatut li importava ben poc o no li agradava, ja que només va votar un 48,8% del cens, i dels que ho van fer, un 20% van dir que no i un 5% van dipositar papereta nul·la. Ara resulta que aquest poble que va expressar el seu menfotisme de manera tan contundent se sent objecte d'una agressió intolerable, però si pares bé l'orella se sent una altra música: si a la majoria del poble català li va rebufar un estatut que es va treure de la màniga Pasqual Maragall i al qual es van apuntar els partits per no quedar com uns tous, li rebufarà igualment com quedi després de la retallada del Tribunal Constitucional. Pensar el contrari és no tenir dos dits de front.