Rebel, rebel

Imaginem que el 9 de juny més d’un milió de catalans s’haguessin manifestat en contra d’unes lleis espanyoles manifestament injustes, tot bloquejant els carrers principals de Barcelona. I imaginem que al final de la manifestació alguns d’aquests catalans haguessin llançat ampolles de vidre i pals contra els policies, tot qualificant-los de “gossos feixistes” i que els policies haguessin respost amb gas pebre i cops de porra. I imaginem que el dia 1 de juliol centenars de joves catalans emmascarats haguessin irromput a la delegació del govern i l’haguessin saquejat, cobert de pintades, hi haguessin penjat estelades, despenjat els retrats del rei Felip i tapat la bandera espanyola amb pintura groga. Tot això, ho hem d’imaginar, perquè els catalans no han fet res semblant, ni en les diades, ni l’1-O, ni enlloc. (Això sí, l’1-O la policia espanyola va fer servir bales de goma i gas pebre i cops de porra.) No, l’equivalent real de tot això ha estat passant, com se sap, a Hong Kong i és una mostra perfecta del que és una autèntica rebel·lió amb violència (que els mitjans internacionals qualifiquen de “lluita prodemocràtica”, per cert). Com tothom, els jutges del Suprem ho deuen haver vist i si no saben la diferència entre això i el que van fer els catalans el 2017, doncs, una de dues, tot seguint el principi de la navalla d’Occam: o bé són uns rucs o bé estan barrejant unes quantitats ingents d’hipocresia amb unes dosis perillosíssimes de dissonància cognitiva. Vosaltres mateixos.