Els teatres perduts

El projecte d’instal·lar un König a l’antiga sala Odeon, a la pujada de Sant Domènec, ha remogut el sopor estiuenc, i veïns i partits a l’oposició s’hi han mostrat contraris. Certament, obrir un local per a 400 persones al racó més fotografiat de Girona és alhora una bona pensada i una proposta d’execució complicada. Ja que hi som posats, estaria bé saber l’opinió dels germans Vidal, que amb el Bistrot han contribuït a popularitzar aquell racó avui mitificat. A l’Odeon només hi he entrat un cop, en ser un dels afortunats que el 2016 van assistir a una representació teatral a la fusteria d’Armand Lladó (que amb Cromats Ensesa han compartit els usos de l’antiga sala de ball durant un grapat d’anys). L’espectacle Primer álbum és un treball molt especial dels singulars Xavier Bobés, Sharay Larios i Jomi Oligor, amb la seva agència de detectius d’objectes El Solar. És una de les obres més màgiques que he tingut el goig de veure i viure; i al final vam poder treure el nas al conjunt de l’immoble i tothom va quedar fascinat de la grandiositat de la sala i que encara hi haguessin restes de pintura decorativa, de l’escenari i de les llotges. D’aquell local només en sabia que era un antic teatre i sala de ball, i que fa uns anys hi va haver un incendi. Em va sobtar que arribi fins als fonaments de l’església de Sant Domènec, així com l’alçada que té, a banda de la planta i pis que hi ha a dalt i que havia estat l’habitatge d’un governador civil. Per tant, una iniciativa que contribueixi a descobrir al gran públic aquest extraordinari indret mereixeria, d’entrada, una aprovació. Ara bé, entenc que els veïns demanin un plantejament públic per salvaguardar el patrimoni de l’Odeon, en mans privades, no ho oblidem. I em fa pensar en els diners que es necessiten per reformar el conjunt del cinema Modern i els diners que fan falta per convertir Casa Pastors en un museu d’art contemporani. I és clar, la migradesa de pressupostos dels museus municipals que fa anys que tenen les partides ultracongelades. L’administració no pot assumir-ho tot, perquè posats a demanar podem afegir-hi el teatret de l’antic Centre Cultural de l’Amistat, situat sobre el centre jueu de la plaça de l’Institut Vell, on hi havia la botiga d’antiguitats La Canonja Vella, i que també té la seva història. I posats a somiar, quina meravella seria recuperar la sala Odeon per fer-hi ball, teatre, dansa, música...